Identificació i reconeixement de les vies històriques de l'AMB
Les vies romanes, els camins medievals i les carreteres del territori modern construïdes fins a mitjans del segle XX, són el suport patrimonial, territorial i identitari de més de vint segles d'història de la metròpolis de Barcelona. Identificar i geolocalitzar amb la intenció de fer emergir els camins històrics de la metròpoli de Barcelona en correlació amb el patrimoni arquitectònic, pot servir per donar sentit i coherència a aquelles intervencions que apostin per una nova cultura del territori i, especialment, per unes pautes d'actuació que considerin noves formes d'habitar-lo, de recórrer-lo i de gaudir-lo per part dels seus habitants.
- Superfície:
- 636 km2
- Fases:
- Estudi -
- Direcció i coordinació:
- Josep Maria Carreras (Director de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques, AMB), Xavier Alarcón (Cap del Servei de Informació i Estudis Territorials, AMB)
- Equip redactor:
- Teresa Navas, Glòria Clavera, Andrea Manenti, Francesc Magrinyà, Mireia Barnadas
- Municipis:
- Tots els municipis
Galeria d'imatges
Descripció
Títol oficial del pla: Identificació i reconeixement de les vies històriques de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
La informació que es posa a l'abast en aquest document és una recopilació de dos treballs elaborats entre els anys 2013 i 2016 per encàrrec de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB.
Ambdós treballs tenen la voluntat d'identificar i reconèixer les vies històriques com a integrants del territori metropolità. Parteixen, per tant, d'una lectura sistèmica del territori, basada en la capacitat estructurant de les vies de comunicació al llarg de la història i els seus efectes a l'hora de configurar la morfologia dels assentaments urbans.
La restitució de les vies històriques s'ha portat a terme partint de la informació de cartografies històriques i tenint en compte la correlació entre el patrimoni viari i arquitectònic, de tal manera que és l'estructura del propi territori metropolità la que permet establir les característiques concretes dels moments àlgids que configuren la història del territori metropolità.
D'acord, doncs, amb la correlació patrimonial treballada, s'estableix una primera etapa coincident bàsicament amb la romanització del territori.
Seguidament, la llarga etapa medieval?amb moments àlgids i un acabament en crisi política i econòmica, per avançar vers un període qualificat de?formació del territori modern?a partir de la segona meitat del segle XVI, caracteritzat per les relacions territorials sobre la base d'una economia comercial. Període que experimenta una transformació accelerada a partir de l'adveniment dels processos d'industrialització?ja iniciats a finals del segle XVIII i desenvolupats al llarg dels segles XIX i XX.