Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: cinamomo
Anglès: bead tree

Arbre de creixement ràpid de fins a 15 metres d'alçària, amb capçada ampla i densa, i branques fràgils.

Tronc de color gris, esquerdat de dalt a baix. La seva fusta és dura i olorosa.

Compostes de folíols ovalats, acabades en punta i amb el marge dentat. Són d'un color verd fosc lluent.

Del maig al juny. Flors petites i oloroses, agrupades en forma de raïm, de color lila clar, i amb pètals en forma d'estrella.

Carnosos i arrodonits, d'aproximadament 1,5 cm i amb un llarg pecíol. Primer són verds i després, d'un color marró clar. Apareixen a l'inici de la tardor i perduren a l'arbre durant bona part de l'hivern.

Originària del sud-est asiàtic des d'on es va difondre al segle XIX a Sud-Àfrica i Amèrica, on es va naturalitzar. S'adapta bé a la sequera.

Molt apreciada en jardineria. A l'hivern, sense fulles però amb els fruits, l'arbre resulta molt decoratiu. Els fruits són tòxics per a les persones, malgrat que molts ocells els toleren.

Aquest arbre també és conegut com a arbre sant o arbre dels rosaris, perquè amb les llavors es feien denes de rosaris i penjolls. Els pinyols durs que hi ha a l'interior dels fruits de la mèlia tenen un orifici natural entre els extrems, de manera que resulta molt fàcil perforar-los i enfilar-los.