Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: Cedro del Atlas
Anglès: atlas cedar

Arbre robust, que pot superar els 45 metres d'alçària, amb el tronc central dominant que dona a l'arbre un aspecte cònic o piramidal. Les seves branques pèndules estan disposades en pisos.

Escorça cendrosa i llisa que amb l'edat es va clivellant i ennegrint.

Aciculars, agrupades en branques laterals molt curtes, formant fascicles, de color verd fosc o blavós.

Els cons es formen a la tardor i la pol·linització es produeix a la primavera o al començament de l'estiu. Les flors són diminutes, les masculines s'agrupen en aments erectes d'entre 3 i 4 cm, de color groc marronós. Les femenines són de color verd pàl·lid amb tonalitats purpúries.

Pinyes erectes, en forma de barril, amb l'àpex pla, d'entre 5 i 8 cm de color marró que necessiten dos anys per madurar. Es desfan en escates i alliberen els pinyons alats.

Originari de les muntanyes de l'Atles (el Marroc i Algèria). No suporta la humitat excessiva, però tolera molt bé la sequera estival i les baixes temperatures. El cedre de l'Atles forma boscos a les muntanyes entre 1.370 i 2.200 m, sovint en masses pures o barrejat amb avets (Abies numídica, A. pinsapo), alzines, roures africans o aurons.

Espècie ornamental comuna en jardineria, n'hi ha varietats de fulles glauques, pèndoles i de fulles daurades. La seva fusta és força preuada i característica per la seva olor.

Hi altres dues espècies de cedres comunes als parcs, una ve de l'Himalàia i l'altre és el famós cedre del Líban.