Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: belcho, efedra
Anglès: High-climbing jointfir

Liana arbustiva sempre verda que pertany a un gènere molt primitiu de gimnospermes (plantes amb les llavors nues).

De color verd a les tiges joves, es torna marró fosc amb l'edat.

Petites i esquamoses, oposades o en verticils de 3-4, aplicades a les tiges joves que són fotosintetitzadores (de color verd).

De març a abril. Espècie dioica. Els peus masculins tenen les flors agrupades en petits raïms de color groc que s'agrupen. Els femenins tenen les flors agrupades en conjunts de dos o tres, o solitàries.

La llavor nua està parcialment protegida per dues bràctees (estructures de protecció) carnoses de color blanc o vermell.

Originària del nord d'Àfrica i sud-est d'Europa, és una liana molt resistent a la calor i a la manca d'aigua. Creix bé en sòls sorrencs o pedregosos i assolellats.

De moltes plantes d'aquest gènere s'obté efedrina i altres substàncies d'interès medicinal. Utilitzada com a ornamental.

L'exemplar del Jardí Botànic Històric és masculí. Com que no té una tija prou forta per aguantar el seu propi pes, s'enfila pel tronc dels arbres per buscar la llum, fins que entre tots dos pesen tant que l'hoste es trenca i s'obre una gran clariana de llum. En aquesta clariana, la liana prospera i cerca un nou arbre on trobar suport. Des que als anys trenta el doctor Pius Font i Quer la va plantar al Jardí, ha fet caure ja tres grans pins.