Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: olivo
Anglès: olive tree

Arbre de port mitjà, de capçada arrodonida, ampla i poc densa. El tronc, gruixut i ramificat, es va recargolant a mesura que envelleix. Pot arribar a fer 8-10 metres d'alçària i viure durant centenars d'anys.

En els exemplars joves, és llisa i de tonalitat gris clar, i amb els anys s'esquerda i s'enfosqueix. Els branquillons joves estan coberts de pèls en forma d'escata.

De consistència semblant al cuir i en forma de llança, amb les vores enteres i l'àpex agut. Es disposen de manera oposada. De color verd grisós a l'anvers i més clar al revers, densament recobert per pèls platejats.

De finals de març fins al maig, les flors són hermafrodites. Són blanques, petites i aromàtiques, amb quatre pètals, i formen inflorescències paniculades (espècie de raïm ramificat) de 10 a 40 flors.

El fruit és l'oliva, relativament petit i de forma globosa o el·lipsoïdal. Pot agafar diferents tonalitats, que oscil·len de verd a vermell, però quan madura es torna negre.

Originari de la conca mediterrània. Es conrea des de l'antiguitat. El seu hàbitat són les regions càlides i seques de clima temperat. Les varietats silvestres habiten en terrenys pedregosos, garrigues i formacions del litoral, mentre que les varietats de cultiu es planten en grans extensions i també en podem trobar exemplars en parcs i jardins. És present a tota la regió mediterrània. Actualment també es cultiva en altres països de clima semblant com Xile o Califòrnia. Està emparentada amb diverses espècies silvestres, la més coneguda de les quals és l'ullastre.

Com a arbre de cultiu. Es premsa el fruit, l'oliva, per extreure'n oli, que és apreciat a tot el món. Es coneixen prop de 200 varietats d'olivera.

Diverses grans oliveres de la península Ibèrica i d'altres zones de la conca del Mediterrani es coneixen popularment com oliveres mil·lenàries. D'algunes d'aquestes oliveres s'ha fet una estimació de l'edat que tenen, i se suposa que tenen entre 2.000 i 2.500 anys.