Arbre propi de la regió mediterrània, creix des del nivell del mar fins als 1.000 metres, en zones de matoll i assolellades.
Llentiscle
Categoria: Vegetació singular
Municipis: Badalona
Nom científic: Pistacia lentiscus
Família: anarcadiàcies
Alçària: 4,5 metres
Edat estimada: 77 anys (2018)
Denominació:
Castellà: lentisco
Anglès: mastic tree
Port:
Arbret que pot arribar a fer 4 o 5 metres d'alçària, que gairebé sempre té aspecte d'arbust. Sovint desprèn una flaire de resina.
Escorça:
És de color vermellós a les branques joves i amb el temps es torna gris.
Fulles:
Estan compostes per entre 4 i 10 folíols, endurits i de forma el·líptica. Són de color verd, però a l'hivern agafen tons vermellosos. Si les fulles es miren a contraclaror, es veu una vora clara a tot el marge i el nervi principal translúcid.
Floració:
De març a maig. Les flors són petites, d'un color groc o vermellós, i apareixen agrupades en forma de raïm, curt i dens.
Fruit:
És carnós, semblant a una oliva petita. Al principi és de color verd, després vermellós i finalment es torna de color negre quan ja és madur.
Origen i hàbitat:
És propi de la regió mediterrània, creix des del nivell del mar fins als 1.000 metres, en zones de matoll i assolellades. Suporta bé la sequera i el fred. S'adapta a terrenys rocosos i pot rebrotar després del foc o d'una tala.
Usos:
La fusta es fa servir en ebenisteria. La saba, anomenada màstic, és una resina aromàtica usada per elaborar vernissos i ciments dentaris. També es fa servir com a goma o cola per enganxar barbes, bigotis i perruques en teatre. Antigament, també era emprada com a xiclet per enfortir les genives i perfumar l'alè.
Saps què?
Als nostres boscos, el llentiscle va ser explotat durant dècades per produir llenya de qualitat, ja que és un molt bon combustible. També era un dels principals components de les carboneres, on tradicionalment es produïa el carbó vegetal.