Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: sabina albar
Anglès: spanish juniper

La capçada adopta una forma piramidal, ja que les branques creixen horitzontalment, i pot arribar a fer 20 m d'alçària. La capçada sovint és irregular per causa de l'explotació humana o de les condicions extremes del seu hàbitat. Els exemplars masculins tenen una capçada més densa que els femenins.

De coloració grisenca, clivellada longitudinalment i es desprèn a tires.

En forma d'escates, oposades, s'alternen en forma de creu. Recorden les del xiprer. Les dels exemplars joves i dels rebrots són lineals i agudes, com les del càdec, però més petites i oposades.

Planta dioica. Els exemplars masculins tenen cons de color groc i els femenins, blau negrós i coberts d'una capa cendrosa.

El mateix any de la pol·linització, a la tardor, les esquames dels cons es tornen carnoses i es forma un fals fruit anomenat gàlbul. És esfèric, carnós, de la mida d'un cigró gran, d'un centímetre de diàmetre. Maduren a la tardor del segon any. Són de color verd al començament i blau fosc al final. Contenen de 2 a 4 llavors.

Originari de la Mediterrània occidental, s'estén des de l'Atles del Marroc fins a les valls interiors dels Alps i Còrsega. Viu en climes continentals, en ambients rocallosos i assolellats, entre els 900 i 3.500 m d'altitud i és molt resistent a la sequera. Els boscos de savina turífera estan protegits a la Unió Europea.

Com que la fusta és compacta i de gra fi, és molt preuada en ebenisteria. És molt resistent a l'acció de l'aigua i s'empra com a combustible per a calefacció. A més, és una fusta molt aromàtica.

L'any 2007 es va descobrir la seva existència a Catalunya, gràcies al biòleg Pere Aymerich, que en va trobar diferents poblacions a la Vall Ferrera (Pallars Sobirà), i són les poblacions més importants dels Pirineus.