La jornada ha estat inaugurada per la directora de l'Agència de Transparència, Gemma Calvet, i el coordinador general de Presidència de la Diputació de Barcelona, Xavier Forcadell.

Gemma Calvet ha presentat els objectius de la jornada i ha destacat la importància de la formació i la sensibilització per consolidar una cultura administrativa oberta que prioritzi l'interès general i el retiment de comptes. Per la seva banda, Xavier Forcadell ha remarcat la necessitat de fomentar la cooperació interinstitucional per implementar les obligacions de transparència i ho ha il·lustrat amb el suport que dóna la Diputació de Barcelona als 311 municipis de la demarcació i especialment als 94 amb menys de 1.000 habitants.

La primera sessió de la jornada ha analitzat la instrucció per a la incorporació de clàusules de transparència en els processos de contractació de l'AMB que pretén garantir que les empreses adjudicatàries de contractes facilitin la informació requerida per la llei de transparència. La sessió, que ha estat moderada per Gemma Calvet, ha comptat amb la participació de la directora general de contractació pública de la Generalitat, Mercè Corretja, la coordinadora de Contractació de l'AMB, Gemma Rodríguez, i la cap de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat, Neus Colet.

Mercè Corretja ha assenyalat que l'àmbit de la contractació és un dels que genera més desconfiança entre la ciutadania. Per exemple, en matèria de dret d'accés, les clàusules de confidencialitat i la protecció del secret comercial sovint s'utilitzen de forma abusiva per denegar l'accés a tot l'expedient de contractació. Cal fer un ús restrictiu d'aquestes clàusules de confidencialitat i limitar-lo estrictament als continguts protegits per la propietat intel·lectual i industrial. En aquest sentit, Corretja advoca per fer una interpretació generosa de la legislació de transparència que fomenti el control i la fiscalització de la contractació per part de la ciutadania i contribueixi a recuperar la seva confiança.

Gemma Rodríguez ha presentat la instrucció sobre les clàusules de transparència aprovada per l'AMB, que tenen per objectiu obtenir dels adjudicataris de contractes públics i els prestadors de servei tota la informació que l'administració metropolitana ha de publicar o ha de facilitar a la ciutadania. L'aplicació de les obligacions de transparència per les empreses adjudicatàries planteja alguns dubtes sobre l'abast de la informació publicada. En aquest sentit, Rodríguez ha explicat que es va fer una consulta a l'Administració Oberta de Catalunya sobre l'abast de la disposició que obliga a publicar la relació de llocs de treball i el règim retributiu del personal adscrit pels adjudicataris de contractes públics. D'aquesta consulta se'n va derivar que la clàusula sobre transparència organitzativa només s'aplica les empreses adjudicatàries que destinin personal de forma permanent a les instal·lacions de l'AMB, però no els que prestin serveis a l'aire lliure, per exemple en platges, parcs o jardins. Totes aquestes clàusules ja s'han començat a implementar, però encara no tenen un rodatge suficient per avaluar-ne el resultat. D'altra banda encara no estan clares les conseqüències de l'incompliment d'aquestes clàusules i serà un repte afrontar els problemes que pugui generar la seva implementació. En tot cas, aquestes clàusules també han servit per sensibilitzar i comprometre el personal que treballa en la gestió de la contractació púbica.

Neus Colet ha plantejat el repte que afronten els operadors de contractació pública arran de la "disbauxa normativa" existent, amb un elevat nivell d'exigències procedimentals que limiten l'eficiència dels processos de contractació. En aquest context, la implementació d'un procediment de contractació electrònica és clau. La Generalitat de Catalunya sempre ha estat pionera en la implementació de procediments electrònics de gestió de la contractació. La implementació de la contractació electrònica és una transformació real del funcionament de l'administració, que garanteix la total traçabilitat i és garantia de transparència i integritat. A més, des de l'entrada en vigor de la Llei de Transparència, totes les administracions catalanes han de gestionar els seus processos de contractació a través de la Plataforma de Contractació Pública, que està connectada amb el Registre Públic de Contractes des d'on es publica tota la informació sobre contractació pública que preveu la llei de transparència.

La segona sessió s'ha focalitzat en les mesures per reforçar la integritat de les administracions públiques, la gestió dels conflictes d'interessos i la prevenció de riscos penals. L'enduriment de la legislació sobre incompatibilitats i del codi penal, plantegen nous reptes per garantir la integritat del sistema de presa de decisions. L'advocat penalista, Marc Molins, el catedràtic de Dret Penal, Joan Queralt, i el director de Prevenció de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Òscar Roca, han abordat els reptes que planeja el nou marc normatiu, moderats per la cap de Relacions Institucionals de l'Oficina Antifrau, Lourdes Parramon.

Marc Molins ha descrit el canvi de paradigma que s'ha produït en el dret penal, que ha envaït àmbits històricament reservats a altres jurisdiccions i que ha creat noves figures penals que criminalitzen algunes infraccions administratives com a resultat d'una opinió pública cada vegada més exigent respecte els comportaments irresponsables. Aquest nou paradigma ha comportat un increment molt significatiu dels òrgans de fiscalització i control. Com a conseqüència del desbordament normatiu del dret penal i d'una definició molt àmplia del concepte d'autoritat o funcionari públic, s'han generat nous riscos penals en la gestió pública que cal prevenir. Aquests riscos inclouen la contractació de personal, la contractació pública, la gestió documental, la gestió de cabals públics, el finançament il·legal de partits polítics i qualsevol procés de presa de decisions en general. Els mecanismes preventius han de ser estructurals, no poden dependre de l'honestedat dels gestors públics i s'han de basar en la formació, l'establiment de canals segurs de denúncia i el reforç del sistema disciplinari.

Per la seva banda, Joan Queralt, considera un dret fonamental disposar d'un bon govern eficaç, transparent i capaç de retre comptes en tot moment. En contrast amb aquest ideal, ha definit la corrupció com un abús de poder destinat a apartar els ens públics de les seves finalitats, independentment de quines siguin les motivacions. Per lluitar contra la corrupció i garantir el bon govern el professor Queralt proposa que les entitats del sector públic, les empreses prestadores de serveis públics i les entitats socials instaurin la figura del "compliancer" que ja és molt present al sector privat. Aquesta figura ha de ser independent en la seva selecció i actuació, ha de retre comptes periòdicament i ha de garantir l'anonimat i la indemnitat de les denúncies. La seva funció ha de ser, bàsicament, investigadora, avaluadora i preventiva. Els resultats de les seves investigacions han de ser públics perquè els òrgans administratius o judicials competents decideixin les conseqüències que cal adoptar (sancionadores, disciplinàries, etc.).

Per últim, Òscar Roca considera que els conflictes d'interès són una amenaça a la integritat del sistema que cal abordar. La confiança de la ciutadania en l'administració pública es fonamenta en la imparcialitat de la seva actuació que garanteixi un judici objectiu; i aquesta imparcialitat està en risc quan hi ha interessos particulars que poden interferir en el seu discerniment. Encara que un conflicte d'interès no acabi lesionant l'interès general, la simple amenaça d'un judici esbiaixat afebleix la confiança de la ciutadania amb el sector públic. En aquest sentit, la prevenció dels conflictes d'interessos incideix en els factors de risc de la corrupció per evitar situacions de corrupció i mantenir aquesta confiança. La prevenció dels conflictes d'interès inclou mecanismes de formació i assessorament, declaracions d'activitats, béns i interessos així com limitacions en les activitats particulars i participacions empresarials dels càrrecs públics. Tot i això, segons Roca, és més difícil abordar la gestió de riscos que penalitzar les conseqüències de la corrupció, ja que la prevenció suposa culpabilitzar els interessos particulars que legítimament conviuen amb l'interès general.