- Tipus:
-
Jornades
- On:
- En línia
- Quan:
-
- Inscripció:
- Inscriure's a l'activitat
Tancar menu
- L'àrea metropolitana
-
AMB
- La institució
- Govern metropolità
- Anàlisi i estratègia
- Administració metropolitana
- Atenció ciutadana
-
Biblioteca
- Seu electrònica
- Àrea internacional
-
Agenda
- Actualitat
- Territori
- Habitatge
- Medi ambient
- Mobilitat
-
Desenvolupament socioeconòmic
- Per què a l'àrea metropolitana de Barcelona
- Gestió i organització
-
Plans i programes
- Polítiques socials
- Agència de Desenvolupament Econòmic
-
Igualtat de gènere
-
Estudis socioeconòmics
-
Taula de reactivació
-
Taula social
-
Agenda
- Actualitat
Alimentació i bon govern per a la ciutadania
13a Jornada de l'Aula de Transparència
En les últimes dècades les polítiques que incideixen sobre el sistema alimentari estan emergint com un nou àmbit d'incumbència per a les administracions locals. Es planteja així el repte d'avançar cap a una alimentació que sigui bona per a les persones, els territoris i el planeta:
— Bona per a les persones perquè representa una oportunitat per garantir que tothom tingui accés a la informació i al coneixement sobre els cicles dels aliments i els recursos necessaris per produir, preparar, comprar i gaudir d'aliments segurs, saludables, de qualitat i saborosos que ens ajudin a tenir una vida plena.
— Bona per als territoris perquè promou models d'economia circular locals, diversificats i pròspers en què es distribueixen els beneficis equitativament i que són capaços de respondre a les adversitats. L'alimentació sostenible genera relacions positives entre el medi urbà i el rural, basades en el respecte als cicles ecològics. S'estableixen vincles més justos entre territoris i s'impulsen models de ciutat més resilients i solidaris.
— Bona per al planeta (salut planetària), perquè els aliments es produeixen, es transformen, es distribueixen, es venen, es compren i finalment en part es converteixen en residus, de manera que es regeneren els recursos limitats, com l'aigua o el sòl, i també els ecosistemes. L'alimentació sostenible contribueix a frenar la crisi climàtica, pot repercutir en el benestar dels animals (ramaderia i fauna salvatge), alhora que preserva i fomenta la biodiversitat del planeta.
Aquest nou àmbit temàtic, que fins ara no s'abordava de manera específica, obliga les administracions a adaptar-se per donar-li resposta i a plantejar-se tot un seguit de qüestions relacionades amb el bon govern:
— Com es poden generar visions més integradores i transversals que ajudin a entendre el sistema alimentari en el seu conjunt i a diferents escales? Com valorar més adequadament els impactes globals de polítiques que actuen sobre alguna de les seves dimensions particulars?
— Què poden fer les administracions per coordinar millor les accions que duen a terme els diferents departaments que les componen i com es poden coordinar millor amb administracions d'altres nivells?
— Com es poden gestionar la participació i el contrast d'interessos dels diversos agents de la cadena de producció, transformació, distribució, comercialització i consum? Com es pot gestionar la participació de la ciutadania no organitzada?
— Com incorporar la dimensió de gènere en les estratègies alimentàries?
— Com es pot abordar la qüestió de la transparència des de diferents perspectives (administració, agents econòmics del sector alimentari, consumidors...)?
Per reflexionar conjuntament sobre aquestes qüestions us convidem a participar en la següent jornada de l'Aula de Transparència de l'AMB.
Vídeo
9.30 h Inauguració
Teresa Jordà i Roura, consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya
Álvaro Porro González, comissionat d'Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària de l'Ajuntament de Barcelona i director de Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021 (CMAS21)
9.50 h Reptes pel bon govern del sistema alimentari
Algunes claus per a la governança dels sistemes alimentaris i la participació de la ciutadania en la mateixa
Ana Maria Moragues Faus, Dra. en Economia Agrària, Impacte Social i Polítiques Alimentàries, investigadora de la UB en polítiques alimentàries urbanes, i autora de la Guia de Ciutats per l'Alimentació Sostenible de CMAS21
Elements d'innovació de la governança interna i perspectiva de gènere en l'estratègia agroalimentària de la ciutat de València
Josep Manuel Pérez Sánchez, cap de la Secció d'Agricultura de l'Ajuntament de València
Alba Herrero Garcés, ambientòloga de la Fundació Assut
Coordinació i xarxes entre administracions des de l'experiència de la Xarxa de Ciutats per l'Agroecologia
María Carrascosa García, experta en polítiques alimentàries urbanes de la Red de Ciudades por la Agroecología
Moderador: José Luis Haro, politòleg, responsable de Programes d'Economies Locals Emergents de l'AMB
Preguntes i debat amb els participants
11.10 h Pausa
11.20 h La transparència i els drets dels consumidors
Transparència i sistema alimentari des de la perspectiva de les administracions públiques
Gemma Calvet i Barot, directora de l'Agència de Transparència de l'AMB
La transparència com una oportunitat clau per al sector alimentari
Noemi Vidal Sánchez, Ainia
Els drets dels consumidors
Carles Garcia Roqueta, advocat, president de la Societat Catalana de Mediació en Salut
Moderador: Raimon Roda Noya, enginyer agrònom, cap del Servei d'Infraestructura Verda de l'AMB
Preguntes i debat amb els participants
12.40 h Fi de la sessió
— Carmel Mòdol i Bresolí
Secretari d'Alimentació del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
Va cursar estudis d'Enginyer Tècnic Agrícola, especialitat d'Explotacions Agropecuàries i estudis d'enginyer agrònom en l'especialitat de Fitotècnia a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de Lleida per la Universitat Politècnica de Catalunya.
Així mateix ha estat col·laborador tècnic en treballs de recerca al Departament de Ciència del Sòl i Climatologia de l'ETSEALL i, des del 1981 fins al 1998, ha fet cursos sobre ordenació del territori, cooperativisme agrari, fructicultura, economia, comptabilitat, desenvolupament i jornades tècniques amb la publicació de treballs de recerca.
Ha treballat en diferents empreses internacionals del sector agrícola (1986-2000) i ha constituït una empresa dedicada a la producció i comercialització de fruita dolça (1996-2017).
Ha estat membre del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2000-2003).
Del 2003 al 2012, ha estat diputat per la circumscripció de Lleida al Parlament de Catalunya, portaveu del GP ERC a la Comissió de Control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i a la Comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. També ha estat ponent de diverses lleis, entre les quals destaquen les lleis de l'audiovisual de Catalunya i la llei de l'IRTA, i vicepresident de la Comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament del 2006 al 2010.
Ha estat adjunt del Vicerector d'Ordenació Acadèmica de la Universitat Politècnica de Catalunya i secretari de la Fundació President Josep Irla. Ha estat membre, entre d'altres, de la Comissió Docent de l'ETSEALL, de la Comissió d'Avaluació i Selecció de Professors i Investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, del Consell Social de la Universitat de Lleida, del Consell Interuniversitari de Catalunya així com del Consell de Govern de la Universitat de Lleida.
— Álvaro Porro González
Comissionat d'Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària de l'Ajuntament de Barcelona i director del Projecte Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021
Ha estat director executiu de l'Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic de Proximitat de Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona), des de desembre de 2015. Fundador i creador del projecte "Estarter", una iniciativa innovadora de suport i acompanyament a la emprenedoria col·lectiva pertanyent a l'Institut de Govern i Polítiques Públiques(IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Activista en diverses àrees com el consum responsable, l'habitatge, la sobirania alimentària, l'economia social i els processos participatius. Va coordinar el projecte d'investigació "Consumo y Cambio Global 2020-2050" a la Fundació de la Universidad Complutense de Madrid. Fundador de la revista "Opcions" especialitzada en el consum i estils de vida transformadors de la qual ha estat codirector, investigador i redactor. També ha estat director del Centre d 'Investigació i Informació en Consum (CRIC), editor de la revista des d'on va dur a terme la realització i coordinació de projectes d'investigació i divulgació, així com l'articulació i formació. Ha sigut formador en l'àmbit de l'economia social i de consum sostenible. Ha participat en diversos mitjans de comunicació, en diversos llibres col·lectius i ha codirigit un documental relacionat amb aquestes temàtiques. Va treballar durant dos anys i mig en la xarxa internacional EYFA amb seu a Amsterdam .També es facilitador de grups i formador per a la facilitació. Format a l'Escola de Process Work.
— Ana Maria Moragues Faus
Doctora en Economia Agrària, Impacte Social i Polítiques Alimentàries, investigadora de la UB en polítiques alimentàries urbanes, i autora de la Guia de Ciutats per l'Alimentació Sostenible de CMAS21
La Dr. Ana Moragues és investigadora Ramón y Cajal en la Universitat de Barcelona. Durant dues dècades ha treballat sobre la consecució de sistemes alimentaris més justos i sostenibles, realitzant estudis a Europa i Llatinoamèrica. El seu treball ha contribuït a expandir el camp de critical food studies amb més de 60 publicacions en els àmbits de geografia, planejament, economia, ciències polítiques, sociologia i ciències ambientals. Realitza les seves recerques transdisciplinars sota principis de recerca acció participativa, co-produint coneixement amb institucions públiques i entitats socials, les quals han resultat també en guies i manuals sobre alimentació sostenible o consells alimentaris i han inspirat la seva participació en més de 60 conferències en 14 països diferents, entre elles UN Hàbitat 2016. En els últims anys el seu treball s'ha centrat en analitzar el rol de les ciutats en la transformació del sistema alimentari, fent costat a diferents ciutats a repensar el seu impacte socioambiental i crear un futur vivible per a totes.
— Josep Manuel Pérez Sánchez
Cap de la Secció d'Agricultura i Horta de l'Ajuntament de València
Des de l'any 2002 treballa com a tècnic agrícola i mediambiental en l'administració pública local, a la comarca de l'Horta de València, amb un enfocament en l'impuls de processos de transició agroecològica des de la perspectiva de la Sobirania Alimentària.
Convençut de la necessitat de construir noves fórmules en l'administració que permeten treballar directament i de manera conjunta amb la gran diversitat d'agents implicats en la relocalització dels sistemes agroalimentaris, amb la metodologia de la Dinamització Local Agroecològica com a eina clau.
— Alba Herrero Garcés
Ambientòloga de la Fundació Assut
És llicenciada en Ciències Ambientals per la Univesitat de València i Màster en Investigació Social Aplicada al Medi Ambient per la Universitat Pablo de Olavide. Actualment realitza el doctorat en Cienciès Socials de la Universitat de València. Desenvolupa la major part de la seua activitat professional en la Fundació Assut i forma part de dos col·lectius transdisciplinars sobre memòria oral i territori: Artxiviu i Les Espigolaores. En els últims anys ha realitzat treballs de recerca i intervenció des del camp d'antropologia ambiental, la dinamització local agroecològica i l'entrecreuament amb perspectives feministes, centrats en les pràctiques agràries locals, el seu paper en la construcció del territori i els sistemes agroalimentaris locals. És coautora del treball "Una aproximació a les polítiques agroalimentàries locals des de l'economia feminista. La revisió de l'Estratègia Agroalimentària Municipal."
— María Carrascosa García
Experta en polítiques alimentàries urbanes de la Xarxa de Ciutats per l'Agroecologia
Enginyera Agrònoma i Màster en agricultura ecològica. Des de fa 20 anys centra la seva activitat professional entorn de la sobirania alimentària, agroecologia, gestió comunitària biodiversitat conreada, agricultura a petita escala i canals curts de comercialització, teixint ponts entre actors de molt diferents àmbits. Ha treballat a Espanya però també en altres països com França i el Brasil.
— José Luis Haro
Responsable de Programes d'Economies Locals Emergents de l'AMB
José Luis Haro García és doctor en Ciència Política per la Universitat de Barcelona (UB), llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i postgrau en Direcció i Administració d'Empreses per la mateixa universitat.
Tècnic superior de l'AMB, és Responsable de programes d'Economies Locals Emergents de l'Agència de Desenvolupament Econòmic de l'AMB; àmbit que engloba els projectes de suport i foment de l'Economia verda i circular, l'Economia cooperativa, social i solidària i les Polítiques alimentàries.
El seu treball acadèmic s'ha desenvolupat principalment en l'àmbit de la Teoria Política. El Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals acaba de publicar la seva monografia: Ecologismo y democracia en el trabajo: Una teoría verde sobre la democratización de las empresas .
— Gemma Calvet i Barot
Directora de l'Agència de Transparència de l'AMB
Gemma Calvet i Barot és advocada i màster europeu en Polítiques Socials i Drets Humans per la Universitat de Barcelona i postgrau en Dret Diplomàtic per l'ICAB. Va iniciar la seva carrera en el món de l'advocacia al despatx Cahen & Constantin a París. Des de 1991 va exercir com a professional de l'advocacia i la consultoria a Barcelona en els àmbits del dret penal, el dret penitenciari i els drets humans a nivell europeu i internacional. És membre de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates i també és membre de l'Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, que forma part de la Federació Avocats Européens Démocrates. Ha estat membre del Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya, i de molts organismes vinculats a polítiques socials i drets humans. L'any 2003 va ser nomenada directora general de Drogodependències del Govern Basc i l'any 2012 va ser escollida diputada independent i presidenta de la Comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament de Catalunya. Va ser ponent de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Des del novembre de 2015, és directora de l'Agència de Transparència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Ha col·laborat durant més de catorze anys com a articulista d'opinió als diaris El Periódico de Catalunya, Avui i Ara i ha participat setmanalment com a analista política en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diverses publicacions i ha escrit el llibreQuè ens està passant? (Ed. Columna, 2016). www.gemmacalvet.com
— Noemi Vidal Sánchez
Marketing Intelligence a Ainia
Enginyera Química, Universitat Politècnica de Valencia. Especialitat en processos industrials amb màster "Energy Management and Systems Technology" per la Universitat de Gävle en Suecia. Comença a treballar a AINIA a l'àrea de Transferència de Tecnologia a les empreses. Les seves principals responsabilitats eren:
— Coordinació de projectes internacionals d'AINIA.
— Transferència transnacional de tecnologies innovadores.
— Vigilància Tecnològica i Intel·ligència Competitiva.
— Estudis de prospectiva tecnològica amb la col·laboració d'agents de tota la cadena de valor
En 2012 passa a formar part de l'equip de marketing amb noves responsabilitats
— definició del pla de marketing i estratègies de comercialització del centre
— gestió de campanyes
— elaboració de continguts de valor per al posicionament digital
— disseny i gestió d'esdeveniments
A banda, continua fent una Vigilància Tecnològica de l'entorn competitiu per a identificar tendències i oportunitats per a que AINIA continuï aportant noves solucions i informació de valor al mercat.
— Carles Garcia Roqueta
Advocat, president de la Societat Catalana de Mediació en Salut
Advocat, àrbitre i mediador. Diputat de la Junta de Govern del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona assumint la responsabilitat de la mediació. Medalla al mèrit professional 2020 per l'Escola espanyola de mediació i resolució de conflictes. President de la Societat Catalana de Mediació en Salut. President de la Secció de dret de Consum de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona. Professor associat de la Universitat de Barcelona. Membre de GEMME. Assistent tècnic en consum. Coach i mediador relacional. Membre àrbitre del Tribunal Arbitral de Girona. Membre mediador de l'Associació de Consumidors de la Província de Barcelona (ACPB). Membre mediador de la Coordinadoira d'usuaris de la sanitat, salut, consum i Alimentació (CUS). Membre ACDMA. Membre mediador tutor per CEMICAB. Membre del Punt Neutre per a la Mediació (PNPM). Participant en projectes d'estudi i de recerca en la Universitat de Barcelona. Professor docent de diferents Col·legis Professionals i Universitats. Conferenciant i ponent en Jornades de dret i de mediació. Ex-membre de la Comissió de Mediació de l'Il·lustre Col·legi de Col·legi de l'Advocacia de Barcelona. Ex-membre del Comitè Científic de Mediació del CEMICAB. Articulista i autor de publicacions i manuals de mediació i de dret.
— Raimon Roda Noya
Enginyer agrònom, cap del Servei d'Infraestructura Verda de l'AMB
Enginyer Agrònom per la ETSEAL (1996) i funcionari de la Diputació de Barcelona (des de 2002) i des de 2018 és el Cap del Servei d'Infraestructura Verda de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Ha cursat el Doctorat d'Urbanisme a l'ESAB fins a nivell de Suficiència Investigadora (2004). Va participar en el procés de disseny i creació del Parc Agrari del Baix Llobregat (1998-2004) i entre 2013 i 2018 fou Gerent del Consorci que el gestiona. Ha intervingut en la redacció de diversos plans d'ordenació municipal i territorial i plans estratègics i ha dirigit i publicat estudis de desenvolupament local i rural. Durant la seva trajectòria ha donat suport a projectes de gestió d'espais agraris i rurals de la regió metropolitana de Barcelona, centrant la seva activitat en programes de desenvolupament local especialment referents a la temàtica de productes de proximitat, agricultura metropolitana i relacions camp-ciutat. Ha participat en projectes i xarxes transnacionals sobre Governança Alimentària en regions metropolitanes. Actualment porta a terme diversos projectes de gestió i manteniment d'espais agraris, forestals i fluvials en entorn metropolità Té publicats diferents articles sobre agricultura, espais i parcs agraris metropolitans.