La primera taula rodona, que ha estat moderada per Laura Pérez, regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona, ha abordat el diagnòstic sobre la situació de les dones en l'àmbit privat, en la judicatura i en l'administració pública i s'han analitzat les iniciatives que s'estan impulsant per assolir la plena igualtat. En la seva introducció, Pérez ha assenyalat que el bon govern no és només eficàcia i eficiència, sinó també que les polítiques públiques siguin inclusives de la diversitat de la societat a qui s'adrecen, per això, des de la Regidoria de Feminismes treballen per incorporar la dimensió de gènere en totes les polítiques de l'Ajuntament.

Anna Mercader, directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha explicat que, davant la manca d'indicadors en clau de gènere, el primer objectiu de l'Observatori va ser crear estadístiques que oferissin dades objectives per visibilitzar la situació de les dones. Aquestes dades demostren que al sector privat encara hi ha una gran desigualtat salarial i una presència escassa de dones en consells d'administració. Les dades també mostren la persistència d'una segregació horitzontal, que reserva a les dones determinades carreres i oficis fruit de perjudicis i estereotips de gènere, i una segregació vertical que limita l'accés de les dones a responsabilitats de direcció. En definitiva, malgrat que hi pugui haver casos individuals de dones ben posicionades, perquè aquests canvis es consolidin cal que les transformacions afectin al conjunt de les dones.

Mar Serna, magistrada i vicepresidenta de l'Associació de Dones Jutgesses d'Espanya, ha assenyalat que malgrat que la majoria dels jutges són dones, existeixen nombroses traves per ascendir en la carrera judicial i hi ha una manca de transparència en les qüestions de gènere sobre processos de selecció, mèrits i nomenaments. Les jutgesses pateixen les mateixes discriminacions com a dones que la resta de dones de la societat i encara hi ha una manca de sensibilització sobre la necessitat de nomenar jutgesses en càrrecs de responsabilitat de la Magistratura. En aquest sentit, Serna ha destacat que les jutgesses poden aportar una altra visió per promoure la igualtat en tota la societat, ja que jutjar no és neutral i també es pot jutjar amb perspectiva de gènere. En definitiva, les experiències comparades demostren que només amb mesures legislatives d'acció positiva es podrà revertir aquesta situació a curt termini.

Finalment, Gemma Calvet, directora de l'Agència de Transparència, ha presentat el Programa Demèter que pretén fomentar la transparència i la visibilitat de les dades sobre la composició de gènere en la política i la gestió pública i promoure mesures correctives. Partint del marc legislatiu sobre igualtat de gènere i sobre transparència, l'Agència de Transparència vol fer un diagnòstic de la situació de les dones en l'administració metropolitana, on hi ha un gran desequilibri entre la presència de dones en els nivells directius en contrast amb els nivells tècnics i administratius. Partint d'aquesta radiografia, el Programa Demèter pretén crear sinèrgies per implementar instruments concrets contra la discriminació i avaluar l'impacte en l'assoliment d'una igualtat efectiva entre homes i dones. 

La segona taula rodona, que ha estat moderada per la directora general de Transparència, Dades Obertes i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Núria Espuny, s'ha centrat en debatre sobre les polítiques d'igualtat de gènere als ajuntaments metropolitans i ha comptat amb la participació de diverses alcaldesses que han exposat i debatut sobre les polítiques i iniciatives que estan impulsant per promoure la igualtat en els seus municipis i en les administracions municipals que dirigeixen. Han participat en aquesta taula rodona alcaldessa de Castelldefels, alcaldessa de Montgat i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.

L'alcaldessa de Castelldefels, Candela López, s'ha felicitat per l'increment de dones alcaldesses que hi ha hagut en les darreres eleccions municipals i ha destacat que aquesta presència ha crescut especialment en un moment de crisi econòmica amb greus conseqüències socials fruit, probablement, d'una major sensibilització de les dones respecte les desigualtats socials. En un context de crisi, les dones són les més afectades per les situacions de pobresa i discriminació, motiu pel qual l'Ajuntament de Castelldefels ha fet un esforç especial per lluitar contra aquesta situació. En aquest sentit, López considera que les polítiques d'igualtat han de superar l'enfocament assistencial i s'han de centrar en empoderar les dones per exercir els seus drets individuals.

L'alcaldessa de La Garriga, Meritxell Budó, que ha participat a la jornada com a vicepresidenta de Serveis a les Persones de la Diputació de Barcelona, ha destacat que el paper de les dones en política es centra, principalment, en les responsabilitats de serveis socials, educació, sanitat, etc., traslladant a nivell polític els rols que se li atribueixen a la societat. Les polítiques de gènere, doncs, han de contribuir a canviar aquests estereotips i han de normalitzar i visualitzar el paper de les dones en tots els àmbits. Budó ha destacat l'aportació que poden fer les dones en responsabilitats directives i, en aquest sentit, ha descrit el lideratge femení com menys jeràrquic, més dialogant, més flexible i més resistent en contextos de crisi.

Per la seva part, l'alcaldessa de Montgat, Rosa Funtané, ha reiterat la necessitat d'incorporar la visió femenina en el disseny de totes les polítiques públiques que, per inèrcia acostumen a tenir un enfocament més masculí. Funtané considera que les polítiques d'igualtat no s'han de limitar a l'empoderament de les dones, sinó que també han de contribuir a revertir els rols tradicionals d'homes i dones. Per exemple, sovint les mesures de conciliació laboral es focalitzen en les dones, mentre que els homes en queden al marge, la qual cosa acaba perpetuant les responsabilitats de les dones en l'àmbit familiar i, en aquest sentit ha afirmat que cal que es reclami també als homes la seva responsabilitat de conciliar la vida laboral amb la familiar.

Per últim, Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, ha volgut posar en valor els fruits que han començat a donar la resiliència i el treball de formigueta que han fet moltes dones polítiques en aquest període de crisi econòmica, política i social i ha reivindicat que cal visualitzar els canvis liderats per dones perquè la ciutadania sigui conscient de la contribució positiva que poden fer en tots els àmbits. Parlon també ha assenyalat alguns exemples de polítiques igualitàries en àmbits especialment masculinitzats, com l'esport, on s'estan introduint mesures correctores per trencar amb les dinàmiques tradicionals i normalitzar-hi la presència femenina. Hi ha altres àmbits, com l'espai públic, on la concepció des d'una visió masculina és menys evident, però on igualment cal fer intervencions de microurbanisme per repensar l'espai en clau inclusiva al servei de les ciutadanes i els ciutadans.

Després d'un debat amb el públic assistent, Núria Espuny ha conclòs la jornada felicitant la iniciativa de l'Agència de Transparència i agraint a totes les ponents les seves aportacions en un debat enriquidor, valent i positiu.