Gemma Calvet i Barot , directora de l'Agència de Transparència de l'AMB, ha presentat la sessió de l'Aula de Transparència, relativa a l'urbanisme, la planificació, contractació i els riscos de corrupció. Ha manifestat l'interès i la necessitat en dur a terme aquesta jornada i seguidament ha passat la paraula a la senyora Janet Sanz i Cid, quarta tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.

La senyora Sanz diu que es tracta d'una jornada indispensable per tirar endavant reflexions que tenen un impacte molt important, també per tenir un espai de reflexió. Que hi ha necessitat de disposar de més de llum amb els tècnics i els polítics. Cal que des de l'Administració s'abordin aquestes matèries. Cal saber què passa amb els recursos públics. L'urbanisme no és una disciplina neutra, sinó que respon a l'interès general. És una de les matèries que genera conflictes d'interessos. La importància d'establir canals d'informació. La transparència forma part de les institucions i, en aquest sentit, des de l'Ajuntament de Barcelona i l'AMB s'han creat agències de transparència i consells assessors, fins i tot s'ha creat una bústia ètica a l'Ajuntament.

Cal seguretat i garantia en els procediments urbanístics i també retiment de comptes, a través dels procediments de participació ciutadana. Ciutat oberta, transparent i col·lectiva. Cal ser contundent en la denúncia de conductes opaques. Esmenta el cas Palau, el procés de tramitació del planejament opac. També cita el treball que s'ha fet amb el nou contracte de les Glòries (projecte d'infraestructures). Arran d'aquesta situació l'Ajuntament de Barcelona ha rescindit el contracte d'obres i ADIF s'ha plantejat rescindir contractes.

Cal una nova manera de fer amb més transparència, més compromís.

La senyora Calvet diu que Begoña Roman ha tancat un document sobre la guia de criteris ètics en la planificació urbanística i que està al portal de transparència de l'Agència de Transparència de l'AMB.

Afegeix que els ponents venen de la mà del Consell Assessor Metropolità de Transparència, que no ha estat fàcil conciliar corrupció i urbanisme, s'ha fet des de la visió preventiva. El Tribunal de Comptes ha destapat un sobre cost d'aproximadament un 500% de les obres de la Sagrera. Sobre costos d'uns 7000 milions en tres estacions de l'AVE. No només passa a Espanya, a nivell internacional també hi ha corrupció.

Comenta que la gestió de residus i l'urbanisme són els dos espais amb més corrupció. Diu que la transparència és ètica aplicada i que l'urbanisme és una política, que es basa en unes normatives centrades en l'espai públic i la Constitució. Els experts aportaran la vessant d'una planificació estratègica, també les modalitats de contractació.

Comenta que hi ha resistències en aquestes matèries, que s'ha convidat a moltes personalitats d'àmbits específics i no han volgut participar.

Així doncs s'ofereix aquesta jornada per trencar el tabú, i que potser es crea un grup de treball sobre aquest tema en la línia d'elaborar recomanacions.

La transparència en la planificació urbanística, econòmica i de contractació

La primera taula s'ha centrat en la transparència en la planificació urbanística, econòmica i de contractació. El senyor Sebastià Jornet i Forner, president de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, ha presentat la taula i disculpa la participació de la degana del COAC. Diu que es parla d'ètica, cultura i formació. Comenta que des del COAC han fet un llibre sobre com funcionen les regles del joc a l'urbanisme, explica les diferents regles en diferents països (Tokio, Anglaterra, Alemanya, etc) i el concepte de civil servant als països anglosaxons. Afegeix que la jornada aportarà un gra més a la temàtica i la taula és diversa i molt complementada. Participació i transparència són eines clau per a l'urbanisme. Fa referència a la Llei de l'arquitectura i la Llei 9/2017, de contractes del sector públic. Diu que l'urbanisme és una professió de risc. Seguidament passa la paraula als ponents.

El senyor Francesc Magrinyà i Torner, doctor enginyer de camins, canals i ports, urbanista i director de Planificació Estratègica de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, diu que hi ha dos punts essencials, la disciplina urbanística ha derivat a l'àmbit del dret i s'ha oblidat de la visió multidisciplinar. Que es vol jugar en el canvi del valor del sòl. En aquest sentit comenta que en el nord s'hi està pensant, però que en el sud, no, pel que fins que no es parli en aquest sentit, no es podrà canviar res.

Comenta que a França es financen amb les colònies i a Espanya amb els partits polítics, que hi ha bancs, constructors i projectistes. El símptoma que tenim una bona deontologia és que els modificats poden tenir un 30% de variació. Creu que els tècnics de l'estat espanyol en saben molt i treballen per tot el món, la clau és afinar amb els costos.

Fa referència a l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà, en les 5 bases de la planificació (tècnica, jurídica, econòmica, administrativa i política). Que hem passat d'un urbanisme de carrer a un urbanisme de xarxes. Cal deontologia i canvis. Hi ha diferents fases en les xarxes amb paradigmes totalment diferents. Cita a Jeremy Rifkin. Comenta que hem passat d'un model feudal a un model finalista i ara al poder financer. Per acabar cita denou alguns casos de corrupció com el de Glòries.

Maria Buhigas San José , arquitecta urbanista i fundadora d'Urban-Facts, comenta que vol compartir experiències. Fa referència a la jornada de Nacions Unides que es va fer a Barcelona sobre urbanisme legal. Diu que tenim un problema: construir ciutat és el mecanisme més fàcil per blanquejar diners. Avui dia es fan ciutats en el món per blanquejar diners. Pel que tenim un problema i alhora un repte legal. Parla del que és urbanisme (articles 1, 2 i 3 del TRLU), que en l'exercici de l'urbanisme hi ha la tasca d'harmonitzar diferents àmbits, que no hi ha consciència que el sòl és un bé escàs, com l'aigua.

El conflicte d'interessos és inherent. Cau sobre les institucions, però al final són persones concretes. Hi ha una càrrega d'aquestes persones que treballen en aquest àmbit. També menciona els polígons industrials, de com s'han plantejat, de la presa de decisions generant segregació social i desigualtat. Cita la diversitat d'actors en l'urbanisme, tots ells amb les seves motxilles. Explica l'experiència del planejament urbanístic, que és molt més complexa i enrevessada que la teoria. Fa el símil amb el joc de taula de l'oca.

Afegeix que no sempre quan més detall, hi ha més control. Posa el cas d'Alemanya, on va haver-hi molta corrupció amb l'Òpera. Diu que hi ha micro interessos en la participació, que eternitzar processos té un sobre cost econòmic i social. Cita que la transparència implica un canvi de cultura. Acaba dient que l'urbanisme no pot arreglar-ho tot.

El senyor Joaquim Calafí, arquitecte, director de Serveis Tècnics del Consorci del Besòs, explica les males praxis en la tramitació urbanística, ha agafat experiències urbanístiques de l'AMB per veure a on hi ha hagut més modificacions. El moment de l'inici i l'oportunitat és la part més important. No són processos compartits, es fan en petit comitè, no hi ha un debat real. Advoca per la participació ciutadana però alerta dels perills que pot comportar. Parla de la complexitat de la tramitació urbanística. Diu que abans hi havia les ponències tècniques i que després van suprimir-les, deixant només les polítiques. Ell creu que és un error. No s'ha de confondre el límit del que marca la llei, amb la norma. Que hi ha un problema en l'equilibri entre càrregues i beneficis, la sostenibilitat econòmica. Cita casos de corrupció a on hi ha hagut sobre costos (ex. línia 9 del metro que ha passat de 2.000 a uns 16.000 M€). En el planejament es defineix el full de ruta, però en l'execució del planejament la cosa es posa molt laxa. La tardança en l'execució del planejament fa que el valor del sòl variï. No hi ha control sobre això. En l'època de la bombolla es van dur a terme una sèrie de planejaments que ara són inexecutables, inassumibles.

Proposa que hi hagi un informe anual sobre l'estat d'execució del planejament. Acaba dient que aquesta metodologia de fer a l'AMB a través de modificacions puntuals del PGM no és la millor manera de fer, que cal un pla actual (pla director urbanístic).

El senyor José María Baño León, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Complutense de Madrid, diu que tenim una situació urbanística espanyola molt complexa, segurament la més del món. La igualtat de drets, el pla jerarquitzat, la visió holística, la rigidesa en el planejament, les lleis híper reguladores, la seguretat jurídica, no han servit per evitar la corrupció. Creu que és un error regular per evitar les irregularitats i no per a millorar. Parla de la Llei 9/2017, de la monitorització del contracte que han creat alguns organismes (ajuntament de Madrid, la CA de València, etc). Diu que una administració pública eficient necessita discrecionalitat, ha de gestionar serveis, que aquestes tasques no pot fer-les el jutge. Una administració ha de donar realitats diferents. El que cal és moralitat. Diu que hi ha més participació pública en el nostre sistema que en molts altres. No es partidari que hi hagi més llum.

Creu que la proliferació de convenis urbanístics no és tant el conveni sinó la necessitat. L'activitat passiva de la justícia i l'administració. Creu que es un problema de mentalitat i no de normativa. Cita el cas de València, a on el problema no era la llei sinó les persones. Creu que a on es genera més corrupció és en l'adjudicació d'obra pública, les transferències urbanístiques i les plusvàlues. Diu que no sempre una detecció de la corrupció implica una millora política (cas d'Itàlia). Hi ha irregularitats en sòl no urbanitzable que son delictes, però no són corrupció. Que es tracta de cultura urbana, de sociologia. Què és imprescindible l'acció de restauració. Conclou dient que cal simplificar la regulació de l'urbanisme.

El senyor Joan Xirau i Serra, director adjunt de l'Oficina Antifrau de Catalunya, explica l'origen de l'oficina Antifrau de Catalunya que es va produir arran el forat del Carmel. Creu que és difícil pensar en els canvis polítics si no pensem en els casos de corrupció. Cal donar resposta. Diu que tenim molts organismes de control i cal que siguin independents. Proposa idees:

• Transparència: integritat institucional, ètica de valors, interès general. És un instrument més per fer organitzacions.
• Transparència i corrupció: parla de l'organització Transparència Internacional, que el seu leitmotiv és la lluita contra la corrupció.
• Intent d'aconseguir organitzacions íntegres, independents, derivat de problemes de desconfiança.

Creu que pel que fa a la contractació, a través de la Directiva de l'any 2014 hi ha més control. El 54% de l'activitat per denúncies de l'OAC és sobre contractació. Pel que fa a l'urbanisme, fa referència a les conclusions del CENCORP 2017 en matèria de l'urbanisme:

• Elevada opacitat i gran discrecionalitat que combinada porta a l'arbitrarietat.
• Insistir en l'avaluació de riscos. Hi ha una estructura insuficient de recursos i una manca de professionals. Procés decisori local. Cal professionalitzar els tècnics i reforçar la participació ciutadana, incorporar més control social.
• Cal dotar les administracions de més recursos a la discrecionalitat.

La visió del CENCORP 17 és de preocupació.

El baròmetre de l'OAC diu que els àmbits a on hi ha més corrupció són:

• 1er. Obres públiques
• 2on. Urbanisme
• 3er. Justícia

L'informe del síndic del greuges diu que hi ha un cert fre. Les administracions públiques han arribat al màxim de transparència.

Reflexions comunes a l'àmbit de la contractació i l'urbanisme:

No hi ha marxa enrere (més participació i més transparència)

La complexitat de la matèria (aquests elements s'hauran d'integrar a l'agenda)

Necessària discrecionalitat dels tècnics. Fa esment a l'article 55 de l'Estatut de l'empleat públic "professionalitat, independència i imparcialitat". Aquí sí que hi ha d'haver discrecionalitat.

Conclusions:

1a. Sobre la discrecionalitat tècnica:

Cal tenir aquesta discrecionalitat tècnica. Ara bé, cal saber com s'han seleccionat aquests tècnics, com s'han nomenat. Estan contraindicats els interinatges, comissions de serveis, etc. El concepte de civil servant és totalment diferent a aquestes pràctiques. No pot ser que despatxos tècnics controlin els polítics i l'Administració Pública. Els polítics han de tenir limitadíssima la presa de decisió. El rol dels polítics electes és la planificació estratègica però la discrecionalitat urbanística ha de ser només tècnica. Cal desvincular els processos urbanístics dels electorals.

2a. Sobre els conflictes d'interessos:

Cal publicar les agendes dels polítics i dels caps tècnics d'urbanisme i l'agenda de qui té contractat el planejament urbanístic d'un municipi. Els polítics volen posar petjada normativa? Cal gestionar els conflictes d'interessos a l'administració local i la Generalitat.

3a. Integritat, supervisió i inspecció:

La nostra feina es fa amb integritat? El missatge és clar o difús? Cal supervisió tècnica, experts i canals de denúncia en l'organització. El servei d'inspecció funciona, és autònom? Cal posar l'accent en la figura dels alertadors. Falta capacitat de control i inspecció.

La prevenció i els riscos penals derivats de l'exercici de les autoritats i dels funcionaris públics en l'àmbit urbanístic i en matèria de contractació

La segona taula s'ha focalitzat en la prevenció i els riscos penals derivats de l'exercici de les autoritats i funcionaris públics en l'àmbit urbanístic i en matèria de contractació . En aquesta taula ha intervingut el senyor Antoni Pelegrín López, fiscal coordinador de la Secció de Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia Provincial de Barcelona, la senyora Elisenda Malaret i García, catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona i el senyor Òscar Capdeferro i Villagrasa, doctor de la Universitat de Barcelona. Membre de l'Institut d'Investigació TransJus de la Universitat de Barcelona. La taula ha estat moderada per la senyora Gemma Calvet i Barot, directora de l'Agència de Transparència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

La senyora Gemma Calvet i Barot, directora de l'Agència de Transparència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, comenta que quan es parla de transparència és per millorar i col·laborar, i no pas en visió negativa. Diu que és d'agrair la participació del senyor Pelegrin, per la seva trajectòria, que és molt important valorar el paper dels actors jurídics que mantenen el rol d'imparcialitat.

El senyor Antoni Pelegrín López, fiscal coordinador de la Secció de Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia Provincial de Barcelona, fa referència al Codi Penal, al rol de reforçar el caràcter preventiu, reforçar una fiscalia de medi ambient i urbanisme per promoure l'acció de la justícia davant funcionaris i autoritats públiques que constitueixen delictes (articles 319 i 320 del CP). Comenta que estan en coordinació amb fiscals, agents rurals, ciutadania, etc que els comuniquen fets delictius com per exemple construccions il·legals. Els ajuntaments normalment no informen.

Esmenta que no disposen d'equips d'advocats, que treballen en coordinació amb la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat, amb el Servei de Protecció de la Legalitat Urbanística. No té clar que s'hagi de canviar la normativa, que quan una norma es vol incomplir, s'incompleix. Posteriorment fa referència a casos concrets que van arribar a Fiscalia.

La senyora Elisenda Malaret i García, catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, felicita a l'equip que ha organitzat la jornada. Inicia la seva intervenció posant de relleu que l'administració només serveix l'interès general, que l'administració intervé i interactua amb particulars a través dels contractes, però que no s'esgota amb la llei de contractes, ja que hi ha també altres tipologies de contractes com els de patrimoni, venda o lloguer de terrenys, negocis jurídics bilaterals que no tenen la naturalesa de contractes públics, com són les concessions demanials (ex. ports). Es pregunta com dissenyar instruments que siguin eficients a nivell preventiu. Al respecte diu que la professionalització és la clau de la lluita contra la corrupció.

Identifica els problemes següents: Qualitat reguladora i la feblesa de les administracions públiques, dels mitjans de comunicació i dels partits polítics (que no de la política). Afirma que cal professionalitzar l'administració. Hi ha una discrecionalitat configuradora que la fan els polítics, l'estratègia de ciutat. I la discrecionalitat aplicativa o bé el marge d'apreciació, que la duen a terme els tècnics.

La contractació pública s'ha de professionalitzar. La Comissió Europea fa recomanacions en aquest sentit. Cal examinar com s'han contractat els empleats públics, quines condicions de treball tenen. La professionalitat significa mèrits i capacitats, és una determinada manera de reclutar i fer la feina, amb procediments transparents, amb publicitat. S'ha de poder informar de forma imparcial. La professionalitat s'ha de demostrar, mostrar i acreditar.

Les decisions de caràcter tècnic s'han de prendre per part d'òrgans tècnics. En les meses de contractació no hi pot haver càrrecs electes, interins o eventuals. Cal revisar els òrgans de les diferents fases de concessió dels contractes, per anar cap a la professionalització dels servidors públics. Hi ha una administració excessivament polititzada pels partits polítics. Cal redissenyar i dotar de mitjans els òrgans de control per evitar la corrupció.

El senyor Òscar Capdeferro i Villagrasa, doctor de la Universitat de Barcelona, parla de la corrupció urbanística, dels àmbits de risc i de les mesures de mitigació. Diu que aquest fet va començar a agafar rellevància l'any 2014 quan es va començar a fer referència a la compliance. Posa l'accent en la necessitat de reduir el risc, de mitigar-lo.

Seguidament passa una presentació a on parla del marc conceptual, de les conductes corruptes en l'àmbit urbanístic, citant alguns exemples, dels factors de risc de corrupció (les causes del fenomen), i dels instruments de bon govern per gestionar de forma adequada els riscos de corrupció.

En primer lloc distingeix entre la corrupció, els risc de la corrupció i l'indicador de la corrupció. Pel que fa a les conductes corruptes en aquest àmbit, fa referència històrica al boom immobiliari i la crisi econòmica, en concret a:

• Anys 50-70: arquitectes/aparelladors municipals i el seu exercici privat.
• Anys 80-actualitat: Suborn i conflicte d'interessos d'alcaldes i regidors, en el planejament i concessió de títols habilitants.
• En menor mesura: Suborn i conflicte d'interessos en la inspecció i sanció.
• Altres circumstàncies: els convenis urbanístics.

En relació amb els factors de risc, cal destacar el benefici econòmic, el deficient control i la impunitat (la no detecció, la sanció insuficient o sense sanció), la falta d'ètica pública o integritat i les causes contingents (discrecionalitat…).

Per acabar esmenta els instruments per gestionar els riscos de corrupció. Al respecte destaca: el benefici econòmic, el deficient control i la impunitat i la falta d'ètica pública o integritat:

• El benefici econòmic à Gestionar el risc: Avaluació d'impacte de corrupció de normes i plans + mesures de mitigació del risc (ex. delegació a un òrgan col·legiat, rotació...)
• El deficient control i la impunitat
• No detecció à reforç dels òrgans de control + automatització del control + canals efectius de denúncia
• Sanció insuficient o sense sanció à efecte preventiu de la sanció, vinculat a una ràpida detecció i a la no tolerància dins l'organització
• La falta d'ètica pública o integritat à codis ètics o de conducta + sistema d'integritat

El senyor Sebastià Grau Àvila, coordinador general de Serveis Jurídics i Administratius de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, comenta alguns trets comuns que hi ha entre la contractació i l'urbanisme: la valoració, l'avaluació, la decisió i l'informe. Esmenta que en la discrecionalitat que impera en l'àmbit urbanístic cal que hi hagi una decisió motivada, justificada. Fa referència a la densitat legal en aquestes matèries. Que cal seguretat jurídica, però alhora planteja problemes en allò que no està regulat. En aquest sentit, diu que els funcionaris s'abstenen alhora d'informar pels riscos que se n'hi poden derivar. Aquest fet genera certa incomoditat jurídica.

Per acabar, la senyora Gemma Calvet i Barot, directora de l'Agència de Transparència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, diu que a vegades hi ha dificultat de convivència entre els òrgans de garantia i els òrgans històrics (intervenció, secretaria i contractació). Posa l'accent en la necessitat de reforçar la col·laboració entre els òrgans de garantia (Oficina Antifrau de Catalunya, la Sindicatura de Comptes., etc). Afirma que la tensió ha de ser productiva. Per concloure, felicita als i les ponents per les seves intervencions.