Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: higuera
Anglès: common fig

Les seves branques, llargues i horitzontals, formen una capçada molt ampla en relació amb la seva alçària, que pot ser d'entre 5 i 10 metres.

És llisa i de color grisenc.

Són grans, de 10 a 20 cm, i estan dividides en lòbuls amb entrants desiguals. Tenen un pecíol llarg i el marge dentat. Els brots i les fulles són aspres al tacte, i contenen un làtex blanquinós que els serveix de defensa contra microorganismes i herbívors.

De febrer a abril. Les flors, molt petites i nombroses, creixen a l'interior d'un embolcall en forma de pera oberta al capdamunt.

Són les figues, que són carnoses i dolces. Aquestes es formen quan madura l'embolcall que conté les flors.

Originària de l'Àsia Menor, va ser introduïda a l'àrea mediterrània fa uns 4.000 anys. Es pot cultivar fàcilment en terrenys humits, però també pot viure en llocs amb poca aigua.

Cultivada per la producció de figues, madures o seques. Constitueix uns dels cultius arboris més importants des de les primeres civilitzacions mediterrànies.

En les figueres silvestres, les flors femenines i les masculines surten al mateix arbre, però si són varietats cultivades, apareixen en arbres diferents. Per aquest motiu, en els camps on es planten peus femenins (que donaran les figues) s'intercala de tant en tant un peu masculí, per assegurar-ne la pol·linització.