Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: pino piñonero
Anglès: stone pine

Té una capçada molt característica, en forma de para-sol. Pot arribar a fer 30 metres d'alçària i té un sistema d'arrels ben desenvolupat.

Té una escorça gruixuda de color marró vermellós. Amb els anys s'esquerda i es desprèn en grans plaques.

Tenen forma d'agulla (aciculars) és per això que s'anomenen acícules. Són de color verd clar i una mica rígides i punxants. Es troben agrupades per parells i són més grans que les del pi blanc, de 10 a 20 cm.

De març a maig. Les flors masculines i femenines es troben en un mateix arbre. Les femenines tenen forma de con i es troben situades a la punta de les branques.

Pinyes grans, de forma arrodonida. Tenen un color bru vermellós i a l'interior hi ha els pinyons.

És una espècie mediterrània, del sud d'Europa i l'oest d'Àsia. Es planta en zones sorrenques per fixar dunes litorals.

Els seus pinyons són comestibles. En medicina popular, s'han fet servir com a balsàmic. L'escorça és rica en tanins, utilitzats per adobar pells. També s'utilitza en fusteria, encara que la seva fusta és resinosa i difícil de treballar.

Els pinyons d'aquest pi són comestibles i molt apreciats a la cuina. Els pastissers els posen a les coques, als panellets, als torrons i en molts dolços. També s'utilitzen en moltes receptes tradicionals de la cuina catalana com, per exemple, als espinacs amb panses i pinyons.