A l'illa del llac, trobem l'anomenat Còcul Gros, un exemplar singular d'aquesta espècie (Cocculus laurifolius), catalogat com a arbre d'interès local. Gairebé tan ample com alt, elegant i vigorós, aquest arbre pot fer fins a 10 metres d'alçada amb un brancatge abundant, obert i lleugerament penjant. La flor és de clor groc verdós i apareix a finals de la primavera. Originari de l'Índia, el Japó i la Xina és una espècie pròpia de zones temperades que s'utilitza com a planta ornamental dels jardins romàntics on es plantava de manera aïllada. El nom deriva del grec kokkos i fa referència al seu fruit.
Ubicat a prop de les estàtues d'Hèrcules i Venus del parc, aquest lledoner (Celtis australis) de capçada densa i arrodonida pot assolir 20 metres d'alçària. De flor petita, verda i poc vistosa és un arbre de procedència oriental que va ser introduït al nostre país per a usos principalment ornamentals. La fusta té una gran flexibilitat i antigament el fruit servia per fer oli i begudes alcohòliques i curatives. A les cases de pagès la tradició manava plantar-ne un quan naixia l'hereu de la casa.
L'itinerari botànic del parc de Can Solei i de Ca l'Arnús és una eina que ajudarà a descobrir el parc i a conèixer i entendre la diversitat d'espècies vegetals de gran valor botànic i patrimonial que hi. Alguns arbres són tan singulars que estan catalogats com arbres d'interès local: un gran exemplar de Bellaombra, un lledoner, una nolina anomenada el Canalobre i un margalló conegut com el Drac. L'itinerari està senyalitzat amb 25 cartells que contenen informació dels exemplars amb la seva descripció, l'origen, l'ús i la singularitat. Aquest itinerari es pot seguir amb un dossier.
Es tracta d'una espècie exòtica molt poc freqüent (en tota l'àrea mediterrània hi ha raríssims exemplars d'aquestes dimensions i edat). És la singularitat botànica més notable de la xarxa de parcs metropolitans.