Originària del sud-est d'Europa i Àsia Menor, pot arribar a fer 20 m d'alçària.
Òstria
Categoría: Vegetación singular
Municipios: Barcelona
Nom científic: Ostrya carpinifolia
Família: betulàcies
Alçària: 14 metres
Edat estimada: 90 anys
Pol·linització: anemòfila (vent)
Dispersió de les llavors: anemocòria (vent)
Denominació
Castellà: carpe negro, falso carpe
Anglès: european hop-hornbeam
Port
L'òstria és un arbre de mida mitjana i de capçada arrodonida que pot arribar a fer 20 m d'alçària.
Escorça
De color gris, llisa, tot i que aviat s'obre en petites clivelles que es fan més abundants i profundes amb l'edat. Els branquillons són d'un color marró fosc i pilosos.
Fulles
Les fulles són ovalades, de 4 a 10 cm de llargada i entre 2 i 5 cm d'amplada, acuminades (acabades en punta) i arrodonides a la base. Tenen el marge doblement dentat, amb dents molt agudes. L'anvers és d'un verd fosc, mentre que el revers és d'un verd més pàl·lid, esparsament pilós.
Floració
A la primavera. Les flors, d'un sol sexe, es troben en un mateix exemplar. S'agrupen en aments. Les masculines, que fan uns 7 cm, es formen a finals de la tardor però no s'obren fins la primavera, quan omplen tot l'arbre de color groc-verd.
Fruit
Formen raïms pènduls de 5 cm de longitud, primer de color verd pàl·lid, per passar després a groc, i resten a l'arbre fins a la tardor, quan es tornen de color marró.
Origen i hàbitat
Sud-est d'Europa i Àsia Menor. Acostuma a trobar-se sobre sòls calcaris però, en general, és molt poc exigent quant a la natura dels sòls. Fins i tot pot créixer en els que són secs i rocallosos, però prefereix sòls francs i frescals.
Usos
És un bon arbre d'ombra i es fa servir en jardineria, però no li agrada viure enmig de la gespa. La seva fusta és dura i resistent, i té diverses aplicacions. Produeix un excel·lent carbó vegetal.
Saps què?
El nom llatí deriva de la paraula grega ostrua, que significa "com un os". Fa referència a la duresa i resistència de la fusta, que en alguns indrets s'anomena fusta de ferro.