Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: tejo
Anglès: common yew

Arbre de 7 a 10 m, però que pot arribar fins als 18 m. Molt resistent a la fractura per caiguda de pedres. El seu port natural és molt variable.

S'exfolia en fines làmines allargades, longitudinals al tronc

Fulles linears, aplanades, agudes, d'1,5 a 3 mm. Són esparses, però es disposen en dos rengles oposats a cada banda de la tija i la seva base és decurrent. De color verd fosc a l'anvers i una mica més clar pel revers.

Les flors es pol·linitzen a la primavera. Plantes dioiques. Els exemplars masculins tenen les flors agrupades en cons globosos i groguencs. Els peus femenins tenen les flors solitàries a l'extrem de les branques.

La llavor nua està quasi completament envoltada per una coberta carnosa vermella anomenada aril, que és l'única part del teix que no és metzinosa.

Es distribueix per tot Europa, el sud-oest d'Àsia i les muntanyes del nord d'Àfrica.

Molt preuada com a espècie ornamental. Les fulles han estat emprades per fer escombres, barrets, raspalls i cordes.

Entre les nombroses substàncies químiques del teix, se'n va descobrir una als anys setanta amb propietats antitumorals que va portar a la tala de molts individus fins que es va sintetitzar artificialment. És una espècie estrictament protegida a Catalunya.