Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: sauce llorón
Anglès: weeping willow

Arbre que no acostuma a superar els 15 metres d'alçària. Té una capçada esclarissada amb branques que pengen i que, sovint, poden arribar a tocar a terra.

És de color fosc i el tronc és gruixut i sinuós, sovint doblegat.

Tenen forma de llança, molt allargada i estreta. Poden fer de 8 a 15 cm de longitud i tenen el marge finament serrat. Són de color verd clar a l'anvers i verd grisenc al revers.

De març a maig. Les flors masculines i les femenines apareixen en arbres diferents, reunides en una mena de filaments penjants.

És una càpsula amb les llavors acompanyades d'un plomall de pèls.

Originari de la Xina i de l'est d'Àsia.

Es cultiva com a arbre ornamental des de l'antiguitat, pel seu port elegant, preferentment els peus femenins i vora l'aigua.

A l'hora de posar-li el nom científic, Salix babylonica, el famós botànic Linné va situar erròniament el seu origen a Babilònia (actualment, a l'Iraq) però en realitat el desmai és originari de la Xina i de l'est d'Àsia.