-
Información general
Plátanos centenarios
Información de servicio
Lugar de interés histórico-arquitectónico, vegetación singular, jardín histórico, lago, estanque, fuentes de agua potable, tren miniatura, juegos infantiles, juegos gimnásticos, restaurante, bar, WC. Museo Palau Mercader y piscina municipal.
Descripción
La avenida Plàtans es el eje principal del parque: lo atraviesa de sur a norte y configura, junto con los caminos que la cruzan, una serie de espacios y ambientes con distintos usos. En la parte más baja se encuentra la gran explanada de juegos con el tren; más arriba, el lago, los jardines con glorietas y miradores, los caminos, las zonas de descanso y la piscina ocupan el espacio de las antiguas terrazas de cultivo. En la parte central, se ha mantenido la estructura de terrazas y jardines que incluye los dos elementos más emblemáticos del parque: el palacio y la platanera. La vegetación, más densa en la parte central, está formada por una gran variedad de especies, entre las que destacan claramente, tanto por número como por su singularidad, los plátanos, las palmeras de Canarias y las palmeras washingtonianas.
Vegetación singular: Els Gegants del Parc (conjunto de grandes plátanos más de centenarios); L'Acàcia Vella de Can Mercader (centenaria acacia de tres espinas); Les Palmeres (conjunto de washingtonias de gran altura).
Más información sobre historia del parque, plano, vegetación singular, actividades y publicaciones relacionadas en la versión de la web en catalán. -
Història
Hisenda agrícola, palau noble, parc públic
El parc de Can Mercader prové d'una antiga i pròspera hisenda agrícola, corresponent a la masia anomenada Mas Oriol de l'Empedrat, de la qual tenim notícies documentals des de finals de l'edat mitjana.
L'any 1748 la família Sadurní va comprar el mas Oriol i les 48 hectàrees que en aquell moment formaven el conjunt de l'explotació. Pocs anys després, el 1764, se celebrà el matrimoni entre Maria Sadurní i Cànoves i Felip de Mercader i Saleta. A la mort de Maria Sadurní la finca passà a formar part del patrimoni dels Mercader, una família burgesa de Barcelona, amb el privilegi de ciutadans honrats.
De l'any 1771 estan documentades unes importants reformes a la masia, fetes per encàrrec de Maria Sadurní, de cara a habilitar el primer pis per a residència pròpia, com a torre d'esbarjo.
L'any 1814, Josep Ignasi de Mercader, per motius de salut, va fixar la seva residència a la casa de Cornellà. En aquest moment es construïren els primers jardins en terres fins aleshores de conreu. Segons narra el cronista de la família, (...) son al salir por la parte de detrás de la casa actual, dos grupos de bosque, en el centro de éstos un caminal ancho a cada extremo y en el centro una plazuela. En medio de ésta un surtidor, un caminal recto a los lados exteriores de dichos bosquecillos, siguiendo a éstos dos túneles de hiedra, un gran estanque oval entre estos y sobre de aquel dos estanquitas con sus juegos de agua en el centro.
El seu fill, Ramon Mercader i Novell, es va casar l'any 1824 amb Maria Mercè de Belloch i Portell, hereva d'un llinatge aristocràtic, el dels comtes de Belloch, que es remunta al segle XI.
La recuperació de Can Mercader com a parc públic
L'any 1961, la fundació Belloch-Pozzali decideix finalment tirar endavant el projecte de centre d'acollida d'estudiants; les negociacions entre l'Ajuntament i la Fundació s'intensifiquen i les tensions s'agreugen; alhora, la reivindicació col·lectiva dels veïns d'Almeda de la totalitat dels terrenys de Can Mercader com a zona verda, es fa sentir de forma contundent. El projecte queda aturat.
A la mort d'Albert Bonet, el 1973, la Fundació s'incorpora alSeminari de Barcelona i els seus béns són venuts a institucions públiques i privades. L'any 1974, la Comissió d'Urbanisme adquireix el palau "Belloch-Pozzali" i el que serà el futur Parc i els cedeix poc després gratuïtament a l'Ajuntament de Cornellà que els inclou en el Catàleg d'Edificacions Històriques; dos anys després la Generalitat els declara monument històrico-artístic. En aquells moments, la finca es trobava en un estat d'abandonament total, i no serà incorporada a la vida municipal com a espai verd d'ús públic fins el 1984.
Entre 1984 i 1985, es redacta el projecte de restauració. Les obres s'inicien a finals de 1986, finançades per la desapareguda Corporació Metropolitana de Barcelona i posteriorment per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. L'onze de setembre de 1989, les portes de Can Mercader, el primer parc públic de Cornellà, s'obren definitivament als ciutadans. La seva visita constitueix un passeig per la història. -
Normas de uso
- Utilizar las papeleras.
El residuo que se recoge se lleva a una planta de selección. - Prohibido encender fuego (solo está permitido en parques con servicio de barbacoa).
- Llevar a los perros atados.
Respetar las indicaciones en aquellos parques o localizaciones en los que no se permite el acceso a los perros (Ejemplo: área de juegos infantiles, jardines botánicos y jardines históricos). - Recoger las deposiciones de los perros.
- No liberar animales domésticos.
La liberación incontrolada pone en peligro la fauna autóctona. - No dar de comer a los animales. La alimentación incontrolada de los animales empeora la calidad del agua de los lagos y estanques, genera malos olores y desencadena problemas higiénico-sanitarios.
- Respetar la vegetación.
- No hacer ruidos molestos.
- Prohibido pescar en las láminas de agua, lagos y estanques.
- Prohibido bañarse en las láminas de agua, lagos y estanques.
- Prohibido circular con vehículos a motor (excepto vehículos de servicios).
-
Actividades
Actualmente no hay ninguna actividad programada
-
Fauna
Consulteu les observacions al visor de fauna.
- Vegetació (26)
-
Projectes (1)
-
-
Publicaciones (7)
Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes
-