Consell Assessor de Transparència Metropolitana

Reunió del Consell Assessor de Transparència Metropolitana

El Consell Assessor de transparència metropolitana és un òrgan de suport tecnicojurídic a l'Agència de Transparència amb caràcter no retribuït, integrat per experts designats per raó dels seus mèrits personals i trajectòria professional.

Són tasques del Consell Assessor de transparència metropolitana la celebració de debats, la formulació de propostes i criteris no vinculants en relació amb les actuacions que té assignades l'Agència de Transparència quant al desplegament de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern així com l'impuls i la promoció de l'actualització dels indicadors del compliment de la Llei.

Els membres del Consell Assessor són:

Mercè Barceló i Serramalera

Mercè Barceló i Serramalera (Barcelona, 1962) és Catedràtica de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha dedicat la recerca a l'estudi dels estats compostos, en especial de l'estat autonòmic espanyol i l'estat federal alemany; als drets i deures constitucionals; al sistema de fonts del dret, al dret processal constitucional; al dret públic de Catalunya; i, actualment, a la construcció jurídica del dret a decidir.

És autora, entre d'altres llibres, de El pensament polític de Serra i Moret: nació, democràcia i socialisme (1986),Derechos y deberes constitucionales en el Estado autonómico (1991 ), Dret Públic de Catalunya (edicions de 2001, 2003, 2011), La Ley orgánica: ámbito material y posición en el sistema de fuentes (2004), Manual de Derecho Constitucional (edicions de 2009, 2012);Direitos Fundamentais em Estados compostos (2013);Escritos sobre derechos individuales y colectivos (2015); i El derecho a decidir. Teoría y práctica de un nuevo derecho (2015). i és autora de més de seixanta articles en revistes especialitzades i capítols de llibre.

Ha estat lletrada en el Tribunal Constitucional espanyol (1994-1998); membre de la Comissió Assessora de la Reforma de l'Autogovern de la Generalitat de Catalunya durant el procés de reforma de l'Estatut català de 2006; i del Consejo Asesor para la modernización del Estado de las Autonomías, en el procés de reforma de l'Estatut andalús de 2007. Ha estat membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya (2005-14), directora de la Revista catalana de Dret Públic, i imparteix docència a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Joaquim Brugué Torruella

Catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Girona

Quim Brugué Torruella (Barcelona, 1963) és catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Girona (UdG). Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), diploma en Data Analysis for Social Sciences per l'Essex University i doctor en Ciència Política i de l'Administració per la UAB, ha fet estades de recerca a la University of Oxford i a la University of Cambridge.

En l'àmbit universitari, ha estat coordinador de la Titulació, vice-degà d'Ordenació Acadèmica, coordinador del Mestratge en Gestió Pública i director del Programa de Doctorat. Ha desenvolupat la seva activitat docent i investigadora en els àmbits de la Gestió pública, el Govern Local, la Innovació Democràtica i l'Anàlisi de Polítiques Públiques.

Entre 2004 i 2008 va ser director general de Participació Ciutadana a la Generalitat de Catalunya i, entre 2009 i 2014, director del Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). També va presidir l'Associació Espanyola de Ciència Política (AECPA) entre 2015 i 2017.

Manel Camós Grau

Manel Camós i Grau és barceloní (Barcelona, 01-10-1948), i és llicenciat en Enginyeria Química per l'Institut Químic de Sarrià (1973), diplomat en Gestió de l'Energia per la Université Libre de Bruxelles (1981).

Entre 1973 i 1984 va treballar al sector privat a Barcelona, Madrid i Brussel•les, desenvolupant treballs de recerca, màrqueting i planificació.

De 1985 a 1987 va treballar al Ministeri d'Industria i Energia a Madrid, com a assessor en temes europeus.

A finals de 1987 es va incorporar com a funcionari a la Comissió Europea a Brussel•les, a la Direcció General de Relacions Exteriors, on va tenir diverses responsabilitats: coordinació de les relacions polítiques i de cooperació amb Amèrica central i posteriorment amb Mèxic i Cuba.

L'any 1996 va ser el cap de Gabinet del Director General responsable de les Relacions amb el Mediterrani, Amèrica Llatina i Àsia. Va participar activament en qüestions relacionades amb el Mediterrani, especialment el Procés de Barcelona.

L'any 1998 va ser nomenat cap d'Unitat per informació i relacions amb el Parlament Europeu dins de la Direcció General de Relacions Exteriors.

Des de 2000 fins al 2004 ha estat el cap de negociació de la Comissió Europea amb Letònia i Polònia, durant el procés d'adhesió d'aquests països a la UE. Les seves funcions principals van ser la direcció de l'equip de negociació per a l'adhesió de Letònia i Polònia i la negociació amb els 10 nous Estats membres del "cabal comunitari" (legislació europea) sobre els capítols referents a Indústria i Petites i Mitjanes Empreses.

Al mes d'octubre del 2005, va ser anomenat Director de la Representació de la Comissió Europea per Catalunya i Balears, amb seu a Barcelona, càrrec que va deixar al mes de desembre del 2012.

Victoria Camps Cervera

Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1965). Doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1975). Professora de Filosofia en la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1972. Catedràtica de Filosofia moral y política en la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1986. Vicerectora de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1990 a 1993. Doctora Honoris causa per la Universidad de Huelva (2014).

Senadora independent pel PSC/PSOE de 1993 a 1996. Presidenta de la Comissió d'estudis de continguts televisius" del Senado (1993-1995).

Directora de la col·lecció de Filosofia de Editorial Crítica (Barcelona) des de 1983. Membre de la Comissió Trilateral des de 1994 a 2000. Membre del Comitè ètic de l'Hospital del Mar (Barcelona), de 1993 a 1996. Membre del Comitè ètic de la Fundació Esteve (Barcelona) des de 1992. Membre del Comitè ètic del Hospital Vall d'Hebron (Barcelona) des de 1994. Presidenta de la Fundación Alternativas (Madrid), des de 1996 a 2001. Presidenta de la Fundació Víctor Grifols i Lucas (Barcelona). Consellera del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, des de 2002 a 2008. Presidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya, des de 2004 a 2008. Presidenta del Comitè de Bioètica de España fins 2012.

Tomàs Font i Llovet

Tomàs Font i Llovet (Barcelona, 1956), és doctor en Dret per la Universitat de Bolonya i és catedràtic de Dret administratiu de la Universitat de Barcelona des de 1987. És membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya des de l'any 1989, i n'ha estat el President entre els anys 2005 i 2014.

Ha estat membre de la Comissió d'Experts per a la Reforma del Model d'Organització Territorial de Catalunya (2000) i de la Comissió d'experts independents del Consell d'Europa per l'aplicació de la Carta Europea d'Autonomia local (fins 2013).

Té una llarga experiència docent i formadora en dret administratiu, dret local, dret europeu i litigació administrativa tant a la Universitat de Barcelona com en nombroses universitats i institucions i centres de formació espanyoles, europees i americanes

Ha centrat la seva activitat investigadora i les seves publicacions en els àmbits de l'organització administrativa, justícia administrativa, contractació del sector públic, funció consultiva, béns públics, entre altres, i, en particular, en dret local, dret autonòmic i organització territorial.

Karina Gibert Oliveras

Catedràtica d'Intelligent Data Science and Artificial Intelligence de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech

Karina Gibert (1967) és catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) des del 2018, cofundadora i membre de l'equip directiu del centre de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAl) i professora de la UPC des del 1990 en matèries com estadística, anàlisi multivariant, mineria de dades, Ciència de les dades i sistemes intel·ligents de suport a la presa de decisions.

Llicenciada en Informàtica (1990) amb especialitats d'estadística computacional i Intel·ligència Artificial. Doctorat en Informàtica (UPC, 1995). Postgrau en Docència Universitària (UPC, 1996). Membre de l'equip de treball governamental Catalonia.AI (des de l'octubre de 2018) i ha participat en la redacció del Pla Estratègic per l'IA del govern català. També assessora la Comissió Europea en qüestions d'ètica i IA, i és editora de la revista Environmental Modelling and Software.

Fundadora de la Comissió donesCOEINF per a l'escletxa de gènere en Enginyeria Informàtica (maig de 2018), vicedegana de presidència per igualtat i ètica del Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) des del 2020 i ex vicedegana de Big Data, Ciència de les dades i Intel·ligència Artificial.

Oriol Mir Puigpelat

Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra

Oriol Mir (Barcelona, ​​1975) és catedràtic de Dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra, coordinador de la seva Àrea de Dret Administratiu i coordinador del Màster oficial Avançat en Ciències Jurídiques d'aquesta universitat.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona amb obtenció del Premi Extraordinari de Llicenciatura i doctor europeu en Dret públic per la Universitat de Bolonya, ha estat investigador visitant a la Universitat de Heidelberg, a l'Institut Max-Planck de Dret públic comparat i a la Universitat de Yale.

Ha ocupat els càrrecs de responsable d'estudis i recerca de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya (2006-2010) i de vicepresident de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública de Catalunya (GAIP, 2015-2017).

Les seves més de vuitanta publicacions s'han centrat en la part general del Dret administratiu (amb especial èmfasi en el procediment administratiu, la responsabilitat patrimonial de l'Administració i la transparència administrativa), en el Dret administratiu europeu i en la regulació dels organismes modificats genèticament.

Ha obtingut el Premi Spinelli de la Unió Europea com a coautor del Codi ReNEUAL de procediment administratiu de la Unió Europea.

Joaquim Triadú i Vila-Abadal

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Diploma en Dret Civil Català de la Càtedra Duran i Bas de la Universitat de Barcelona (1983). Programa Alta Direcció Empresa (P.A.D.E.), I.E.S.E .(1998)

Des de setembre de 1981 fins al 1983 exercí de passant i advocat al despatx professional de l'advocat Sr. Jordi Casas-Salat.

Des del 1983 fins al 2001 exercí de funcionari del Cos Superior de la Generalitat de Catalunya un cop aprovades les corresponents oposicions.I va tenir responsabilitats en diverses àrees tals com: subdirector general al departament d' Ensenyament,Secretari General de Cultura,Secretari General de Comunicació i Estudis de Presidència,Secretari General de Presidència i Conseller de Presidència. Fou també President o membre de diverses empreses i organismes públics tals com: Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya,Entitat Autònoma del Diari Oficial,Gran Teatre del Liceu,MACBA,Circuit de Catalunya,etc.

Ha estat editor de dues publicacions del sector públic:"Crònica d' Ensenyament" i "Cultura". Comissari General del Programa "Catalunya Hoy."

Des del 2006 és Professor Associat de l'IESE. Des del 2001 és Vicepresident del Centre Sector Públic-Sector Privat de l'IESE. Des de 2001 fins a 2010 exerceix d'advocat com a Soci de la firma Garrigues.

Des de 2011 fins a l'actualitat exerceix d'advocat a la firma PWC com a Soci Internacional. Responsable del Departament de dret administratiu i urbanístic de la firma a nivell estatal. Forma part dels patronats o òrgans rectors de diverses fundacions o institucions sense ànim de lucre de caràcter educatiu, universitari, cultural i esportiu.


Nomenaments:

Decret de Presidència, de 15 de gener de 2016, de creació del Consell Assessor de Transparència Metropolitana

Decret de Presidència, de 22 de març de 2018, de modificació dels membres del Consell Assessor de Transparència Metropolitana

Decret de Presidència 18/2020, de 3 de març, de baixa de dos membres del Consell Assessor de Transparència

Decret de Presidència 135/2020, de 31 d'agost, de baixa d'un membre del Consell Assessor de Transparència

Decret de Presidència 68/2021, de 8 de juliol, de designació de tres nous membres del Consell Assessor de Transparència