-
Informació general
Informació de servei
Àrea d'estada, aparcament de bicicletes.
Descripció
És un espai heterogeni, que inclou la zona més planera de tot el terme municipal. Està constituït per una gran zona de bosc de pi blanc que ha ocupat antigues zones de conreu aterrassades de vinya, arbres fruiters i oliverars i una petita parcel•la activa. Però també resten nombrosos vestigis d'aquesta activitat: murs de pedra seca, infraestructures de reg, barraques d'eines de pedra seca, restes de construccions de fang i canyes..., a més d'altres elements d'interès, com l'ermita romànica del segle XI (Sant Joan del Pla) que es troba dins del parc.
El disseny del nou parc públic creat en aquest espai ha mantingut el seu caràcter natural de bosc. El parc de l'Ermita del Pla de Sant Joan és un gran espai forestal en el qual s'ha actuat en la millora dels accessos al parc. S'hi han creat recorreguts interiors al bosc amb unes àrees d'estada que serviran com a zona de descans i per gaudir de la natura. També s'hi han realitzat treballs de neteja del bosc, eliminant la vegetació en mal estat i aclarint la vegetació existent per així permetre que la resta d'estrat arbori i arbustiu es pugui desenvolupar millor.Flora
L'espai del Pla de Sant Joan es troba situat al bell mig de la regió mediterrània, que comprèn un territori de tendència àrida, en el qual l'estiu és sec i calent i l'hivern és suau i més o menys humit. En el paisatge vegetal d'aquesta regió s'hi acostuma a presentar una important diversitat, molt agraïda des del punt de vista paisatgístic: els boscos d'escleròfil·les, pinedes, màquies, garrigues, espinars, brolles, timonedes, pradells i erms. La vegetació típica predominant són arbres i arbusts amb fulles persistents tot l'any, coriàcies i de mida petita o mitjana. La vegetació potencial dominant al territori mediterrani és un bosc sempre verd.
La vegetació actual del parc de l'Ermita del Pla de Sant Joan està dominat per les pinedes de pi blanc amb un sotabosc en regeneració d'alzines. Presenta diferents estrats, el més alt dominat pel pi blanc (Pinus halepensis); el mig per alzines (Quercus ilex ilex); un sotabosc format per arbusts com el marfull (Viburnum tinus), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ginesta (Spartium junceum) el romaní (Rosmarinus officinalis) i, on també s'hi troben nombroses espècies enfiladisses i plantes vivaces com la farigola (Thymus vulgaris) i l'espígol (Lavandula officinalis). També s'hi poden trobar peus dispersos de roures martinencs (Quercus humilis), oliveres (Olea europaea) i algun pi pinyer (Pinus pinea).Fauna
La fauna dels ambients forestals està molt condicionada pel grau d'humitat i pel tipus de bosc. El parc de l'Ermita del Pla de Sant Joan té un valor faunístic important ja que no existeix fragmentació de les masses forestals de l'entorn i la connexió amb la riera de Rafamans, abeurador natural d'ocells i mamífers. Entre les espècies d'ocells destaquen la mallerenga petita (Parus ater), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus), la mallerenga cuallarga (Aegithaloscaudatus), la mallerenga blava (Parus caeruleus), la mallerenga carbonera (Parus major), el bruel (Regulus ignicapillus), el raspinell (Certhia brachydactyka), el colltort (Jynx torquilla), la merla (Turdus merula), el tord (Turdus philomelos), els tallarols (Sylvia sp.), el pit-roig (Erithacus rubecula), el rossinyol bord (Cettia cetti), els tudons (Columba palumbus), el picot verd (Picus viridis) i l'esparver (Accipiter nisus), entre altres.
Pel que fa als mamífers, es detecta la presència del porc senglar (Sus scrofa), la geneta (Genetta genetta), la guineu (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), la mostela (Mustela nivalis), l'esquirol (Sciurus vulgaris), la rata cellarda (Eliomys quercinus), el teixó (Meles meles) i l'eriçó (Erinaceus europaeus). -
Història
Història del parc
La presència humana a les contrades on s'ubica el Pla de Sant Joan ve d'antic: primer va ser l'home prehistòric, que hi va deixar constància amb els seus monuments funeraris i els vestigis d'alguns poblats neolítics, i després el de l'època medieval, que va saber veure el valor estratègic i d'expansió econòmica d'aquestes contrades. Això ha afavorit la proliferació d'abundants elements arqueològics i arquitectònics en el conjunt del territori. Els elements arquitectònics que podem trobar dins del Parc constitueixen un reclam important per als visitants. Hi podem trobar l'ermita de sant Joan del Pla i una barraca de pedra seca, una antiga construcció de fang que se suposa que era una petita barraca associada a les vinyes de la zona, les restes d'un corral de parets de pedra i a la zona limítrof podem trobar els murs de pedra seca que delimiten el camí Estret. Fora dels límits del parc també trobem diverses barraques de pedra seca, l'ermita de sant Vicenç Ferrer i altres construccions de fang antigues.
Elements de patrimoni històric
Ermita de Sant Joan de l'Erm
La capella de Sant Joan del Pla és un petit edifici romànic que data del segle XI. Està formada per una sola nau i un absis de planta semicircular, ornamentat a l'exterior amb arcuacions. La nau i l'absis conserven les voltes, de canó i de quart d'esfera, respectivament, amb cimbrejat de canyes paral•leles a l'eix de la nau i entreteixides en espiga a l'absis. Resten part de les lloses de llicorella de la seva teulada original. L'arc que obre l'absis, o arc triomfal, és construït amb dovelles molt regulars, totes de pedra vermella, com les de la porta de migdia. Hi ha una finestra a l'absis i una a la paret meridional, ambdues de doble esplandit. La capella reuneix uns caràcters atribuïbles amb seguretat al segle XI: l'ornamentació llombarda, l'aparell, la morfologia de les finestres i de la porta...
Pot ser comparada amb un gran nombre de petites esglésies de l'estil, com per exemple les de Sant Martí de Rus (a la Cerdanya), o la de Sant Climent de Coll de Nargó (a l'Alt Urgell), entre d'altres.
Aquest any, 2016, s'ha dut a terme la restauració de l'ermita en la que s'ha recuperat la teulada amb lloses regulars fetes amb pedra llicorella, seguint la preexistència trobada en els estudis inicials de l'obra. També s'han regularitzat els murs de les façanes per a l'assentament del ràfec de coberta i s'ha completat la zona de façana sud sobre la porta de l'església amb cares de pedra, recuperada dels murs enderrocats. -
Normas de uso
- Utilizar las papeleras.
El residuo que se recoge se lleva a una planta de selección. - Prohibido encender fuego (solo está permitido en parques con servicio de barbacoa).
- Llevar a los perros atados.
Respetar las indicaciones en aquellos parques o localizaciones en los que no se permite el acceso a los perros (Ejemplo: área de juegos infantiles, jardines botánicos y jardines históricos). - Recoger las deposiciones de los perros.
- No liberar animales domésticos.
La liberación incontrolada pone en peligro la fauna autóctona. - No dar de comer a los animales. La alimentación incontrolada de los animales empeora la calidad del agua de los lagos y estanques, genera malos olores y desencadena problemas higiénico-sanitarios.
- Respetar la vegetación.
- No hacer ruidos molestos.
- Prohibido pescar en las láminas de agua, lagos y estanques.
- Prohibido bañarse en las láminas de agua, lagos y estanques.
- Prohibido circular con vehículos a motor (excepto vehículos de servicios).
Parc de l'Ermita del Pla de Sant Joan
La Palma de CervellóSituat al pla de Sant Joan, el parc de l'Ermita és un espai planer situat al sud-est del nucli de la Palma de Cervelló. Limita al nord amb els penya-segats de les Planes i Pallejà; a l'oest, amb els boscos de Can Pongem i, més avall, amb la riera de Rafamans que, seguint el seu curs, el limita també meridionalment; finalment, per llevant els límits es poden establir en la carretereta B-24 i en el torrent de les Fallulles.
Inauguració: 2011
Superfície: 20.842 m2
Dirección: Camí Estret s/n La Palma de Cervelló