Originària de la Xina, va ser introduïda a França (s. XVIII) i pot arribar a fer de 15 a 20 metres d'alçària.
Acàcia del Japó
Categoría: Vegetación singular
Municipios: Esplugues de Llobregat
Nom científic: Sophora japonica
Família: fabàcies
Alçària: 6 metres
Edat estimada: 42 anys
Denominació
Castellà: sofora
Anglès: japanese pagoda tree
Port
Arbre de capçada ampla, amb branques penjants i de formes tortuoses, que pot arribar a fer de 15 a 20 metres d'alçària.
Escorça
Té esquerdes verticals, poc profundes. És de color marró quan l'arbre és jove i gris fosc quan és adult.
Fulles
Compostes per entre 9 i 15 folíols de forma ovalada. Són de color verd fosc brillant a l'anvers i més blanquinosos al revers.
Floració
De juliol a agost. Floreix quan l'arbre ja és adult, entre 15 i 20 anys. Les flors són de color blanc crema i apareixen agrupades en forma de raïm.
Fruit
Són llegums cilíndrics, de color verd clar i, més tard, marrons quan ja són madurs.
Origen i hàbitat
Originària de la Xina, va ser introduïda a França (s. XVIII), d'on hauria passat a la península. Quan és adulta, suporta les gelades i tolera la sequera.
Usos
Espècie ornamental. Se n'utilitzen les flors, l'escorça i les fulles per obtenir un colorant groc. La seva fusta s'utilitza en ebenisteria.
Saps què?
Tot i que s'anomena acàcia del Japó, en realitat, prové de Xina! També és anomenada arbre de les pagodes. Les pagodes són temples budistes, monuments sagrats construïts a base de diverses torres de fusta sobreposades. Tradicionalment, l'acàcia del Japó es plantava al voltant d'aquests temples.