Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: ailanto
Anglès: tree of heaven

Arbre de creixement ràpid, força robust, que pot arribar a fer 20 metres d'alçària.

De color gris i llisa, esquerdada en els exemplars adults.

Compostes i molt grosses, de fins a 1 metre de llargada. Estan formades per 15 o 20 folíols, asimètrics, que desprenen una olor desagradable.

De juny a agost. Les flors, petites i de color verdós, es troben agrupades en densos ramells.

Són sàmares allargades, formades per una grana amb una mena d'ala que facilita la seva dispersió pel vent. Tenen un color rogenc i s'agrupen en penjolls.

Originari de la Xina. S'ha naturalitzat en molts indrets de la terra baixa mediterrània. Tolera bé les sequeres, però no el fred.

Espècie ornamental que, degut al seu ràpid creixement i la seva resistència a la contaminació, s'ha utilitzat per a l'embelliment d'infraestructures viàries, ferrocarrils i carreteres. De les fulles se'n pot extreure un colorant groc per a la llana.

L'ailant és una espècie invasora! A banda de les llavors, aquest arbre també es reprodueix per rizomes, unes tiges subterrànies que s'estenen ràpidament per sòl, d'on va sortint una gran quantitat de rebrots. Així, l'ailant és capaç de colonitzar una gran àrea en poc temps i desplaçar les espècies autòctones. Per aturar-ne la dispersió, no n'hi ha prou amb tallar l'arbre, sinó que cal eliminar els rizomes. En àrees enjardinades com el parc de Can Vidalet els exemplars estan controlats.