Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: encina
Anglès: holm tree

Arbre corpulent que pot arribar a fer 27 metres d'alçària. Té una capçada densa i ampla.

És dura, de color bru o grisós, amb escletxes poc profundes.

Són dures i de forma variable, ovalades o el·líptiques, amb el revers pelut i blanquinós. Tenen el marge lleugerament dentat, espinós quan la fulla és jove.

D'abril a maig. Les flors masculines es troben agrupades en una mena de filaments allargats que pengen de la branca. Les flors femenines apareixen al mateix arbre de manera aïllada.

És l'aglà. Té forma ovalada i està recoberta a la base per un caputxó dur i escamós. De jove és verda i es torna marró quan madura.

És propi de la regió mediterrània, on forma boscos que s'anomenen alzinars. Poc exigent pel que fa a l'aigua, no tolera les glaçades intenses.

La fusta és molt dura i s'utilitza en torneria, fusteria i construcció. Serveix de llenya i per fer carbó, ja que té un alt poder calorífic. També es planta com a arbre ornamental. Les aglans són un aliment molt bo per al bestiar.

Els millors pernils estan fets amb cuixes de porcs alimentats amb aglans. Als porcs els agraden molt, però només les de carrasca, que són dolces! La carrasca (Quercus ilex subsp. ballota) és un arbre molt semblant a l'alzina típica, que viu a les comarques interiors, amb clima continental.