Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: braquiquito
Anglès: kurrajong

Arbre amb una capçada densa i en forma cònica que pot arribar a fer 12 m d'alçària.

El tronc, molt recte, està cobert d'una escorça de color gris. Amb el temps hi poden aparèixer fissures.

Són d'un color verd brillant, amb un pecíol llarg i formes variables (ovalades o obertes en tres lòbuls).

De maig a juliol. Les flors són de color groc, tacades de vermell, i en forma de campana. Les flors masculines i les femenines apareixen al mateix arbre.

És dur, en forma de barqueta, i quan s'obre deixa veure a l'interior les llavors, semblants a grans de blat de moro. Un cop cauen les llavors, la barqueta pot quedar molt de temps penjant de les branques.

Originari d'Austràlia. Ha estat introduït en molts països de clima temperat. Tolera les gelades, però prefereix les zones càlides.

Es cultiva com a arbre ornamental i sovint forma part de l'arbrat viari. Els aborígens australians n'utilitzen la fusta per fer escuts, l'escorça per fer fibres, les fulles com a farratge per al bestiar (en cas de sequera) i les llavors les mengen torrades.

Un dels seus noms populars és pica-pica perquè les seves llavors, que es troben dins una coberta llenyosa en forma de barqueta, estan envoltades d'uns pèls que són urticants i que provoquen una desagradable coïssor al tacte.