Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: pino carrasco
Anglès: aleppo pine

És el pi menys robust de la península Ibèrica. Només arriba a fer 20 metres d'alçària. El seu tronc és dret, a vegades tortuós, i la capçada és irregular.

És de color gris cendrós. Amb els anys s'esquerda i es torna de color marró vermellós.

Tenen forma d'agulla (aciculars) i per això s'anomenen acícules. Són primes i flexibles, de 8 a 10 cm i de color verd clar. Es troben agrupades per parells.

Del març al maig. Les flors masculines i femenines es troben en un mateix arbre. Les femenines tenen forma de conus i es troben situades a la punta de les branques.

Pinyes allargades, de 5 a 12 cm de longitud, amb un peduncle corbat que les acosta a la branca. A l'interior hi ha els pinyons, que són molt petits.

És una espècie mediterrània que s'adapta a terrenys pobres. Creix dels 0 metres als 1.000 metres d'altitud. Suporta molt bé la sequera.

La fusta és resinosa, dura i de qualitat mitjana. S'utilitza per a petites peces de fusteria i per fer fustes de conglomerat. De la resina se n'obté trementina i l'escorça, rica en tanins, s'utilitza per adobar pells.

A Catalunya hi ha diferents espècies de pins que es distingeixen per la mida i forma de les fulles i de les pinyes. Ara bé, tots els pins de la península tenen les acícules agrupades en parells. Els pins que provenen d'altres indrets les poden tenir en grups de tres (com el pi canari o el pi insigne) i fins a grups de cinc (com el pi de l'Himàlaia).