Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: tejo
Anglès: yew

Capçada de forma piramidal amb branques molt obertes i molts branquillons que pengen. No acostuma fer més de 15 metres d'alçària.

El tronc és gruixut i té una escorça marró grisenca que s'esquerda i cau formant crostes.

Allargades i estretes. Tenen forma lineal i són de color verd fosc. Es disposen en dues fileres oposades. Les fulles i les llavors són tan tòxiques que ingerir-ne fins i tot petites quantitats pot resultar fatal.

De març a abril. Les flors masculines i les femenines apareixen en arbres separats. Les masculines són de color groc i apareixen en grupets. Les flors femenines són de color verd i apareixen aïllades.

En els arbres femenins, les llavors apareixen d'una en una. Són de color verd i estan envoltades d'una coberta carnosa i tova, d'un color vermell viu, anomenada aril.

És present a quasi tot Europa, a l'oest d'Àsia i al nord d'Àfrica. Creix en terrenys calcaris, fondalades i zones properes a rius i fonts.

Arbre ornamental que es troba habitualment a l'entrada de cementiris. És molt valorat en ebenisteria. A l'edat mitjana, s'utilitzava per fer arcs. De l'escorça dels teixos s'extreu el taxol, el qual se sintetitza artificialment com a anticancerigen.

A Catalunya, el teix és una espècie protegida. Això vol dir que hi ha una llei que estableix un règim de protecció per als exemplars d'aquesta espècie, segons el qual no es poden talar, deteriorar, recol·lectar, intercanviar ni vendre.