Àrea Metropolitana de Barcelona

L'objectiu de la rehabilitació del parc de Joan Oliver i de dues zones annexes ha estat millorar-ne l'espai públic i la integració a la ciutat. La reforma del parc diferencia tres espais: dues franges longitudinals i una esplanada central, amb una important pineda existent, que són el resultat de l'adaptació topogràfica pròpia del lloc.

Les dues franges segueixen l'estructura del parc actual i així s'aconsegueix minimitzar l'impacte de la intervenció, assegurar la màxima compatibilitat amb les preexistències i potenciar les qualitats inherents del lloc. Una de les franges té un pendent moderat i ha estat dissenyada com una zona de descans: s'hi ha plantat gespa, s'han millorat les condicions de l'arbrat existent i, per tal d'assegurar la preservació de les zones verdes, s'hi han pavimentat dos grans passos per a vianants amb pendents adaptats. L'altra franja, a la banda oposada, té un pendent més pronunciat i s'hi proposen uns passos envoltats de plantes arbustives altes que recullen visualment l'espai central del parc respecte als cotxes del carrer. Mitjançant diferents escales, rampes i escales rampa s'aconsegueix que el parc sigui accessible per a tothom.

L'esplanada central és una gran superfície plana de sauló que es manté al nivell original per tal de no alterar la cota dels pins existents; a més, se'n millora el drenatge, molt problemàtic, mitjançant un sistema de captació superficial filtrant que es complementa amb un sistema de retenció i infiltració d'aigua subterrània que permet perfeccionar l'autoconsum del parc i evitar la connexió al clavegueram general. Aquesta gran esplanada central és l'expressió d'un espai multifuncional que permet tant el pas de persones com el descans sota l'ombra dels arbres, els jocs dels nens o la possibilitat d'organitzar espectacles col·lectius per a tota la ciutat.

Pel que fa als materials, s'han prioritzat al màxim les zones filtrants: sauló o zones amb vegetació, com ara les arbustives, la gespa i l'arbrat. Les zones pavimentades són passos necessaris, amb pendent, que requereixen un acabat durable en el temps com el formigó, en aquest cas de color negre; el mateix to i material que s'utilitza per als bancs ubicats al parc.

Atesa la condició de rehabilitació del projecte, s'han intentat mantenir i millorar alguns dels elements preexistents, com ara la pèrgola, a la qual s'ha afegit un acabat de lamel·les de fusta i una il·luminació que en millora la funcionalitat, reciclant totalment l'estructura existent i modificant-la on ha estat necessari.