Refugis de biodiversitat
Gabions refugi de biodiversitat del parc del Riu
Ficha técnica
-
- Temas:
- Biodiversidad, Parques
-
- Estado:
- En proceso
-
- Tipo / Subtipo:
- Proyectos de biodiversidad / Parques
-
- Municipio:
- Badalona, Barcelona, Begues, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Viladecans
Galería de imágenes
Descripció
Perquè l'hàbitat dels parcs pugui ser més apropiat per a la fauna, és convenient crear llocs que redueixin el risc de depredació, que ofereixin possibilitats d'alimentació i termoregulació i que n'evitin la deshidratació. L'absència d'aquests indrets pot limitar tant l'establiment com la dispersió de les poblacions de diversos grups faunístics.
Els tòtems o arbres morts i els elements construïts amb troncs foradats de diferents mides, tubs, pedres, pinyes i altres tipus de materials semblants són llocs càlids que faciliten l'estada d'insectes i aràcnids durant l'hivern i racons per a la cria: ajuden a niar diferents espècies d'abelles, larves d'escarabats, centpeus i porquets de Sant Antoni.
Les pedres acullen aranyes, escarabats, abelles solitàries, cuques de llum, grills, saltamartins o mantis religioses. Als tubs hi van aranyes, formigues i escarabats. També afavoreixen els rèptils (aliment, refugi i insolació), els ocells (perxa per caçar i reposar, alimentació i refugi interior), els invertebrats xilòfags o sapròfits, els fongs, les molses i fins i tot algun petit mamífer com els eriçons (refugi i alimentació), així com d'altres grups faunístics que s'hi alimenten.
En la mesura del possible, s'utilitzen materials provinents del mateix parc on s'ubiquen.
Objectius
- Proporcionar refugi, aliment, punts de guaita, zones d'insolació o termoregulació, joca o llocs d'hibernació a diferents grups faunístics.
- Potenciar l'estructura vertical de l'hàbitat: dona estructura al medi i l'enriqueix amb espècies.
- Aprofitar el valor pedagògic i naturalista d'aquest ecosistema com a recurs educatiu, que facilita l'observació d'espècies d'insectes, aràcnids, rèptils i fins i tot algun petit mamífer, com els eriçons, i també afavoreix el seguiment de la biodiversitat del parc de manera participativa.