-
Informació general
Ernest Costa Informació de servei
Indret d'interès historicoarquitectònic, vegetació singular, jardí històric, Rec Comtal, vista panoràmica, jocs infantils, jocs gent gran, jocs gimnàstics, porteries de futbol, pista de monopatins, pistes de petanca, taula de ping-pong, fonts d'aigua potable, aparcament de bicicletes. Museu.
Descripció
Com es desprèn del seu nom, l'aigua n'és l'element bàsic i estructurador d'aquest parc. En primer lloc, podem veure com el Rec Comtal surt a l'exterior des de la casa de la Mina, construïda en temps del rei Carles III. Al llarg d'aquest Rec s'estenen feixes de travesses de tren a tall de bancs i jardineres. La zona dels pous és un espai on es troben dunes i vegetació amb molts indrets tranquils. L'aparició de blocs de pedra semienterrats barrejats amb la vegetació aporten a la zona un caire més natural.
-
Història
De les Aigües de Montcada al parc de les Aigües
La proximitat del riu i la qualitat que fins fa pocs anys tenien les seves aigües, explica la presència d'instal·lacions històriques per a la captació de cabals. Aquestes constitueixen el conjunt anomenat Aigües de Montcada, que va perdurar gairebé tres segles i va tenir el màxim esplendor durant el segle XIX.
El 1989 va ser clausurat per la pèrdua de qualitat de l'aigua. Gràcies a la seva presència, l'espai del Parc s'ha pogut salvar dels usos urbans i industrials que l'envolten.
Un patrimoni valuós: Les instal·lacions de les Aigües de Montcada
Durant el segle X, aprofitant les restes d'una antiga obra romana, els comtes de Barcelona van construir un canal per regar els camps i moure els molins fariners. El rec Comtal s'originava a Montcada, prenent les aigües superficials del Besòs, i arribava a Barcelona pel marge dret del riu, en un recorregut descobert i sinuós, entre àlbers i pollancres.
Les freqüents sequeres recomanaven la recerca de nous cabals per a l'abastament de la ciutat. En temps de Jaume I, es va fer el primer intent d'aprofitar el Rec per al subministrament d'aigua potable. Però, fins el 1704, no es desvià una part del cabal cap a Canaletes, per tal de nodrir les fonts públiques de Barcelona. Malgrat això, la manca d'aigua persisteix i els problemes s'agreugen. Així, el 1778, durant el regnat de Carles III, s'emprenen noves accions per augmentar els cabals de la sèquia. Es decideix aprofitar les aigües subàlvies del Besòs, obrint galeries sota la llera i configurant la mina de Montcada, que amb una longitud de 1.430 m x 2 d'amplitud i 2 d'alçada acabava en el Reixagó o casa de la Mina. En aquest punt se separaven les aigües entre l'Ajuntament de Barcelona d'una banda i els regants i propietaris dels molins de l'altra, i s'originava el rec. Per fer arribar l'aigua a les fonts de Barcelona, el 1825, es construí la mina Baixa de Montcada.
La mina Baixa, d'uns 10 km de longitud, s'iniciava en el Reixagó, es dirigia cap a Barcelona, passava per la dreta de l'Eixample i acabava en el repartidor de Jesús, des d'on es distribuïa a la part baixa de la ciutat (les aigües de la font de Canaletes, del Portal de l'Àngel i de la Porta Ferrissa, entre d'altres, venien del Reixagó).
En el segle XIX les prolongades sequeres minvaven els cabals i provocaven greus perjudicis a la població. Per a resoldre aquests problemes l'Ajuntament de Barcelona va construir, prop del riu, una planta per a captació i tractament de cabals subterranis. Es tracta del conjunt d'edificis i instal·lacions dels pous de Montcada, d'estil modernista, edificats el 1879 segons projecte de l'arquitecte municipal de Barcelona Antoni Rovira i Trias.
Com a complement de les instal·lacions de captació i bombeig de l'aigua, es varen construir uns grans vivers d'arbres i jardineria per a la ciutat. Les aigües de Montcada eren molt apreciades per la seva qualitat i durant els anys 30 el Reixagó era també un lloc tradicional de trobada i d'activitats de lleure, com la pesca d'anguiles o les divertides curses de natació que es feien al Rec.
A partir dels anys 50, les onades immigratòries desbordaren la vila, provocant un enorme creixement de la població. La carència d'espais lliures urbans (parcs, jardins i places) era total. El 1965 es va suprimir definitivament el subministrament d'aigua potable procedent del Rec Comtal, i el 1989 els nivells de contaminació del Besòs van obligar al tancament dels pous. Les generoses aigües de Montcada, que durant 1.000 anys llargs ens havien regalat la seva frescor, passaven a ser part de la història. Aquest procés va convertir l'entorn del rec i dels pous de Montcada en un erm, sense cap ús concret, on es col·locaven equipaments i infraestructures, que amenaçaven i fragmentaven l'indret. El 1981 es va construir l'escola i el 1985 el pont.
Finalment, la disponibilitat d'alguns retalls d'espai lliure i la forta demanda social de zones verdes, van fer néixer la idea del Parc. Avui, el parc de les Aigües és una peça singular de la Xarxa de Parcs Metropolitans i l'espai verd urbà més notable de la vila de Montcada i Reixac. -
Normes d'ús
-
- Utilitzeu les papereres.
El residu recollit es porta a una planta de triatge. -
- Prohibit fer foc (només és permès als parcs amb servei de barbacoa).
-
- Porteu el gos lligat.
Respecteu les indicacions en aquells parcs o localitzacions on no es permet l'accés als gossos (Exemple: àrea de jocs infantils, jardins botànics i jardins històrics). -
- Recolliu les deposicions dels gossos.
-
- No allibereu animals domèstics.
L'alliberament incontrolat posa en perill la fauna autòctona. -
- No doneu menjar als animals. L'alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l'aigua dels llacs i estanys, genera males olors i desencadena problemes higiènico- sanitaris.
-
- Respecteu la vegetació.
-
- No feu sorolls molestos.
-
- Prohibit pescar a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
-
- Prohibit banyar-se a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
-
- Prohibit circular amb vehicles de motor (excepte vehicles de serveis).
-
Parc de les Aigües
Montcada i ReixacMolt proper al centre de Montcada, a recer del turó del mateix nom i damunt les fèrtils terres al·luvials del marge dret del Besòs, el Parc neix en un indret on les aigües han estat històricament generoses. Aquest paratge, vinculat a la presència de dos elements emblemàtics per a l'aprofitament de l'aigua (el rec Comtal i el recinte dels pous) i fragmentat pel pas del tren i el pont sobre la via, s'ha vist revalorat i dignificat amb la presència del Parc. La seva recuperació es completarà quan s'enderroqui el pont, es soterrin les vies per al pas del tren d'alta velocitat i es restauri definitivament el recinte dels pous.
Inauguració: 1992
Superfície: 35.533,70 m2
Adreça: Avinguda de la Unitat, s/n Montcada i Reixac
