Motivació
Tenim un espai natural que hem de preservar, recuperar, mantenir, potenciar i fer-lo compatible amb l'ús públic per al lleure. Un litoral metropolità amb 42 km de longitud, 30 dels quals són platges, amb una mitjana de 200 hectàrees de superfície de sorra, sistemes dunars naturals i dunes híbrides, que estem impulsant per facilitar-ne la recuperació i la resiliència i pal·liar, així, els efectes dels temporals, que de manera recurrent i cada cop amb més intensitat estan afectant el manteniment i la preservació de les platges. Precisament aquesta és una de les qüestions que es plantegen i es posen sobre la taula al Litomet: com actuem enfront d'aquestes situacions, com ens coordinem les diferents administracions amb competències sobre el litoral per poder facilitar la preservació d'aquests espais naturals i l'ús públic.
Cal coordinar les polítiques entre les diferents administracions perquè la conservació sigui un fet. La futura Llei del litoral del Parlament de Catalunya ha de ser una oportunitat per avançar en aquesta línia i, per tant, l'aspecte legislatiu i competencial també s'ha de posar sobre la taula per poder afrontar aquests reptes. És important tenir una visió àmplia de la costa perquè el que passi al nord és el que ens acabarà afectant a nosaltres i, en conseqüència, ens centrarem en el debat dels problemes del litoral metropolità però en el marc d'una mirada més global. Aquí hi han d'intervenir totes les administracions amb competències.
L'Administració General de l'Estat, que té el gruix de les competències sobre el litoral; la Generalitat de Catalunya, que té competències delegades en la gestió de determinades qüestions del litoral, i, finalment, els ajuntaments, que són els que faciliten l'ús del litoral i els que més en pateixen els problemes, però els que hi tenen menys competències.
A l'AMB, l'administració que fa de paraigua per a la gestió d'aquestes competències locals en l'àmbit de la costa, contínuament estem veient com la manca de planificació estratègica a mitjà i llarg termini té efectes negatius sobre l'ús públic del litoral.
L'Administració General de l'Estat, que té el gruix de les competències sobre el litoral; la Generalitat de Catalunya, que té competències delegades en la gestió de determinades qüestions del litoral, i, finalment, els ajuntaments, que són els que faciliten l'ús del litoral i els que més en pateixen els problemes, però els que hi tenen menys competències.
A l'AMB, l'administració que fa de paraigua per a la gestió d'aquestes competències locals en l'àmbit de la costa, contínuament estem veient com la manca de planificació estratègica a mitjà i llarg termini té efectes negatius sobre l'ús públic del litoral.
Competència
Durant les últimes dècades s'ha desenvolupat una àmplia varietat d'enfocaments per millorar la gestió sostenible de les costes, conjuntament amb marcs estratègics que permeten incorporar aquests conceptes a l'administració quotidiana. Les estratègies es basen en la consideració de l'àmbit costaner com a intersecció entre medi ambient terrestre, medi ambient marítim i activitats humanes. El medi costaner es caracteritza per la presència d'hàbitats i ecosistemes amb funcions especials i de gran importància, per l'ús competitiu del sòl amb alta densitat d'urbanitzacions i, finalment, per la seva gran importància econòmica.
Les competències tant de platges com de ports i d'infraestructures de mobilitat estan repartides entre diferents administracions públiques. Aquesta dispersió competencial incrementa el nombre d'agents que hi intervenen, que, a més, actuen a diferents escales i amb diferents lògiques.
Segons la Llei 2/2013, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la llei 22/1988, de costes, podem distingir les següents zones:
Al litoral hi ha múltiples agents institucionals que hi intervenen. L'AMB ha dut a terme un estudi per conèixer el sistema d'actors del litoral de l'àrea metropolitana de Barcelona.
La següent imatge representa la xarxa bàsica d'actors presents al litoral metropolità i qualifica el tipus de relacions de comunicació que s'estableixen. Les administracions es troben al cor d'aquesta xarxa. L'AMB és l'actor més ben connectat i amb més capacitat de fer d'enllaç amb la resta, ja que té un valor de grau més alt. Les línies mostren el tipus de relació que tenen els diferents actors: la línia contínua vol dir que mantenen una relació directa i la línia discontínua vol dir que tenen una relació puntual.
Malgrat que el Servei de Gestió del Litoral ocupa una posició central i pot establir relacions amb altres administracions com la Dirección General de Costas y Medio Marino (DG Costas), departaments o serveis de la Generalitat (com el Servei de Ports i l'Agència Catalana de l'Aigua) i actors més locals (com els representants d'activitats nàutiques), la seva centralitat radica en la gestió de concessions i autoritzacions al Domini Públic Maritimoterrestre (DPMT). Tanmateix, disposa de poca o gens capacitat de prendre decisions sobre projectes i actuacions en aquest àmbit, rol que concentra la DG Costas, també molt central en el gràfic però poc connectat amb els actors socioeconòmics i locals precisament per aquest traspàs de competències.
L'AMB és l'actor amb un valor més alt de centralitat pel seu paper d'interlocutor entre les diferents administracions municipals, consultores i entitats educatives, fet que el col·loca en una bona posició per recollir i aglutinar demandes locals i traslladar?les cap a administracions de rangs superiors amb més capacitat per planificar i intervenir davant de riscos com l'erosió i les conseqüències del canvi climàtic.
A escala local, els ajuntaments són els principals responsables de l'elaboració dels plans d'usos de platges i del seu desplegament, ja que en l'àmbit metropolità, ni el Consell Comarcal, ni la Diputació de Barcelona tenen un rol especialment actiu en el litoral. Només Sant Adrià i Castelldefels han identificat explícitament una col·laboració amb la Diputació per obtenir subvencions per informar els usuaris de les platges. En l'ordenació dels usos, els ajuntaments es relacionen amb el Servei del Litoral per demanar l'aprovació del seu pla d'usos, mentre que en la gestió diària i el manteniment de la neteja i les infraestructures sobre la platja el vincle més proper és amb l'AMB, que els dona assistència.
A continuació podem observar de manera ordenada els diferents actors segons la proximitat geogràfica:
La gestió del front costaner és, doncs, complexa en tant que existeixen múltiples agents amb diferents competències. A més, hi ha diverses figures de cessió de l'espai en funció de l'ús, l'activitat i la seva temporalitat. Cadascuna d'aquestes figures té un procediment o tràmit diferent que cal seguir i té aparellades unes taxes o cànon específic que s'ha de satisfer.
Hi ha una clara dificultat en la coordinació interadministrativa, així com també entre els actors públics i els privats amb la ciutadania pel que fa a la gestió i l'ús del litoral.
En definitiva, hi ha nombroses ordenances sectorials, però cap que reguli de manera integrada la singularitat del litoral. En relació amb les platges, existeix el Pla de Gestió Integrada del Litoral del 2007.
Estudi Actors del Litoral. 2018
Les competències tant de platges com de ports i d'infraestructures de mobilitat estan repartides entre diferents administracions públiques. Aquesta dispersió competencial incrementa el nombre d'agents que hi intervenen, que, a més, actuen a diferents escales i amb diferents lògiques.
Segons la Llei 2/2013, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la llei 22/1988, de costes, podem distingir les següents zones:
Al litoral hi ha múltiples agents institucionals que hi intervenen. L'AMB ha dut a terme un estudi per conèixer el sistema d'actors del litoral de l'àrea metropolitana de Barcelona.
La següent imatge representa la xarxa bàsica d'actors presents al litoral metropolità i qualifica el tipus de relacions de comunicació que s'estableixen. Les administracions es troben al cor d'aquesta xarxa. L'AMB és l'actor més ben connectat i amb més capacitat de fer d'enllaç amb la resta, ja que té un valor de grau més alt. Les línies mostren el tipus de relació que tenen els diferents actors: la línia contínua vol dir que mantenen una relació directa i la línia discontínua vol dir que tenen una relació puntual.
Malgrat que el Servei de Gestió del Litoral ocupa una posició central i pot establir relacions amb altres administracions com la Dirección General de Costas y Medio Marino (DG Costas), departaments o serveis de la Generalitat (com el Servei de Ports i l'Agència Catalana de l'Aigua) i actors més locals (com els representants d'activitats nàutiques), la seva centralitat radica en la gestió de concessions i autoritzacions al Domini Públic Maritimoterrestre (DPMT). Tanmateix, disposa de poca o gens capacitat de prendre decisions sobre projectes i actuacions en aquest àmbit, rol que concentra la DG Costas, també molt central en el gràfic però poc connectat amb els actors socioeconòmics i locals precisament per aquest traspàs de competències.
L'AMB és l'actor amb un valor més alt de centralitat pel seu paper d'interlocutor entre les diferents administracions municipals, consultores i entitats educatives, fet que el col·loca en una bona posició per recollir i aglutinar demandes locals i traslladar?les cap a administracions de rangs superiors amb més capacitat per planificar i intervenir davant de riscos com l'erosió i les conseqüències del canvi climàtic.
A escala local, els ajuntaments són els principals responsables de l'elaboració dels plans d'usos de platges i del seu desplegament, ja que en l'àmbit metropolità, ni el Consell Comarcal, ni la Diputació de Barcelona tenen un rol especialment actiu en el litoral. Només Sant Adrià i Castelldefels han identificat explícitament una col·laboració amb la Diputació per obtenir subvencions per informar els usuaris de les platges. En l'ordenació dels usos, els ajuntaments es relacionen amb el Servei del Litoral per demanar l'aprovació del seu pla d'usos, mentre que en la gestió diària i el manteniment de la neteja i les infraestructures sobre la platja el vincle més proper és amb l'AMB, que els dona assistència.
A continuació podem observar de manera ordenada els diferents actors segons la proximitat geogràfica:
La gestió del front costaner és, doncs, complexa en tant que existeixen múltiples agents amb diferents competències. A més, hi ha diverses figures de cessió de l'espai en funció de l'ús, l'activitat i la seva temporalitat. Cadascuna d'aquestes figures té un procediment o tràmit diferent que cal seguir i té aparellades unes taxes o cànon específic que s'ha de satisfer.
Hi ha una clara dificultat en la coordinació interadministrativa, així com també entre els actors públics i els privats amb la ciutadania pel que fa a la gestió i l'ús del litoral.
En definitiva, hi ha nombroses ordenances sectorials, però cap que reguli de manera integrada la singularitat del litoral. En relació amb les platges, existeix el Pla de Gestió Integrada del Litoral del 2007.
Estudi Actors del Litoral. 2018
Referències i enllaços
Classificació legal
Ley 2/2013, de 29 de mayo, de protección y uso sostenible del litoral y de modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas
Govern aprova projecte d'ordenació del Litoral
Gestió integral de l'aigua, gestió litoral de Barcelona
Agents institucionals del litoral i marc de la seva praxi. Ajuntament de Barcelona
Ley 2/2013, de 29 de mayo, de protección y uso sostenible del litoral y de modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas
Govern aprova projecte d'ordenació del Litoral
Gestió integral de l'aigua, gestió litoral de Barcelona
Agents institucionals del litoral i marc de la seva praxi. Ajuntament de Barcelona